Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Marlon Brando
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Treballà com a actor de teatre entre el 1944 i el 1950 A partir d’un cinema d’autor i aparentment inconformista, un cop convertit en mite interpretà obres de gran espectacle El seu millor treball fou a la primera època The Men 1950, A Streetcar Named Desire 1951, Viva Zapata 1952, Julius Caesar 1953, The Wild One i On the Waterfront 1954 Altres films seus són Désirée 1955, The Chase 1966, A Countess from Hong Kong 1967, The Godfather 1972, Last Tango in Paris 1972, Apocalypse Now 1979, The Formula 1980 etc Posteriorment, cada cop més retirat de la vida pública, tornà a actuar a A…
Alois Senefelder
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Inventor i dramaturg alemany, descobridor de la litografia.
Com que no disposava de recursos econòmics que li permetessin d’imprimir les seves obres, vers el 1793 intentà de traçar caràcters amb un pinzell mullat de vernís sobre una planxa de coure i atacar posteriorment amb àcid les zones no escrites per tal d’obtenir un cert relleu de l’escriptura En assajar de treballar sobre una pedra calcària en lloc de sobre una planxa de coure, descobrí casualment que l’escriptura sobre la pedra aparentment sense relleu, retenia la tinta El 1802 introduí la litografia a París i, nomenat director de la Litografia Reial de Munic, el 1826 realitzà les…
Rodrigo García
Teatre
Dramaturg i director teatral argentí.
Estudià ciències de la informació a la Universidad Nacional de Lomas de Zamora Buenos Aires Posteriorment emigrà a Espanya, on treballà com a publicista, compaginant-ho amb la creació teatral fins que es pogué dedicar plenament a l’activitat artística El seu teatre, en què ha dirigit els seus propis textos, combina una escriptura en un llenguatge colloquial i aparentment espontani amb un treball plàstic proper al teatre-dansa i la performance , en uns muntatges en què els mites clàssics i moderns articulen un discurs de denúncia social i reflexió humanística Entre les seves obres…
Lluís d’Averçó
Literatura catalana
Dret
Escriptor i home de lleis.
Vida i obra Fou conseller de Barcelona el 1395 i el 1403, i durant l’Interregne li foren encarregades algunes missions pel parlament de Catalunya Joan I el designà, el 1393, amb Jaume Marc, jutge del consistori poètic de Barcelona És autor del Torsimany , tractat teòric i gramatical, seguit d’un diccionari de rimes, conservat a la Real Biblioteca d’El Escorial, i probablement autògraf Segurament no tingué difusió, però és important perquè recull allò que a l’època era considerat vàlid per a l’art de trobar, i té interès per a la comprensió de la poesia cortesana anterior a Ausiàs Marc…
,
nació
Política
Dret
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
La nació, com a fenomen conscient i actiu en la vida collectiva i d’afirmació i enfrontament amb altres grups, sorgí vigorosament i amb trets característics a partir de la Revolució Francesa i és, des d’aleshores, amb vicissituds multiformes, una realitat activa en la història contemporània El principal problema, a l’hora de concretar aquells vincles o trets culturals i econòmics que perfilen el concepte de nació, és quan apareixen els intents de fer-ne un catàleg exhaustiu i suficient Els primers intents assenyalen com a elements d’una nació, el territori, la llengua, la raça, els costums,…
