Resultats de la cerca

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Portat a terme per una comunitat en plena llibertat d’improvisació, on ha desaparegut la distinció tradicional entre artista i espectador, bé que hi ha sempre un guió de base que n'especifica el contingut i l’estructura En el camp artístic es desenvolupa en el marc de l’avantguarda neodadaista i conceptual contemporània en teatre adopta les característiques de festa, de ritu i de psicodrama terapèutic Tingué el primer desenvolupament als EUA durant el decenni dels anys cinquanta, especialment en l' off Broadway novaiorquès

Deixeble de Martí d’Eixalà, fou professor de religió i de moral de l’institut de Figueres i de l’Associació Obrera de Barcelona, ciutat on residí Tractà sobre temes socials, on adoptà una posició en contra del socialisme utòpic Collaborador de Marià Cubí, escriví a “La Antorcha” i a “El Eco de la Frenología” Entre les seves obres sobresurten Estudio sobre las clases proletarias 1864, La mujer su pasado, su presente y su porvenir 1857, Veladas del obrero 1857 i El corazón humano o las cuatro estaciones de la vida 1864

Estudià al Trinity College de Dublín, i més tard a Oxford, on sobresortí en els estudis clàssics El 1878 guanyà el premi Newdigate Dotat d’un domini excepcional del llenguatge, el seu estil brillant, que es reflectí tant en l’obra literària com en assaigs i articles en la premsa, aviat li reportà una notable popularitat Adoptà unes maneres afectades i frívoles que escandalitzaren la societat victoriana, la qual criticà amb ironia i mordacitat Això i l’hedonisme amoralista que professava obertament li crearen nombrosos enemics Fou un decidit partidari del corrent estètic de l’art…

Participà com a poeta i periodista en el superrealisme, i des del 1950 esdevingué una de les figures més importants del teatre de l’absurd, amb La grande et la petite manoeuvre 1950, L’invasion 1950, Le professeur Taranne 1951 i Le ping-pong 1953 El 1955 inicià una nova etapa amb les obres Paolo Paoli 1957 i Printemps 71 1960, on adoptà els temes i les tècniques del teatre èpic Amb La politique des restes 1962 presenta la relació entre la neurosi individual i el seu rerefons social i polític, i a Off limits 1969 es reflecteix l’agudització de la seva crisi psicològica, que acabà en suïcidi

Les escoles d’art dramàtic, sorgides al final del s XVIII, foren sovint annexes als conservatoris La majoria s’especialitzaren en les tècniques de la veu escoles de declamació fins que la complexitat interpretativa demanada a l’actor ha fet adquirir importància a altres tècniques expressió corporal, improvisació, etc Des de la fi del s XIX, l’aparició de grans teòrics ha potenciat la creació d’escoles a llur entorn Als Països Catalans la creació de la primera escola data del 1913 Escola Catalana d’Art Dramàtic, que posteriorment adoptà els noms d'Institució del…

Fill de Francesco i Isabella Andreini, cèlebres actors, estudià a Bolonya i el 1594 s’incorporà a la companyia “dei Gelosi” —on adoptà el sobrenom de Lelio— i, més tard, a la “dei Fedeli” Viatjà ininterrompudament al davant de la seva companyia per Itàlia, França i Alemanya Com a autor, procurà d’unir la tradició classicitzant amb la del teatre improvisat Les seves millors obres són de caràcter còmic i llicenciós Turca 1608, I due Lelii simili 1622, Due commedie in commedia 1623, etc Però, segons les circumstàncies, escriví també drames religiosos, com La Maddalena 1610, i tragi-comèdies…

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…