Resultats de la cerca

Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI

Si bé l’antiga Grècia no coneixia la divisió en actes, a l’època hellenística l’estructura de la peça dramàtica s’anà fixant en tres episodis, ultra un començament i un final anomenats respectivament pròleg i èxode A Roma, Horaci recollí aquesta concepció i en la seva Ars poetica establí una divisió en cinc actes, però de fet no existí mai cap llei rigorosa ni en l’escena clàssica ni amb la reaparició del teatre a l’època medieval El Renaixement es basà en la norma assenyalada per Horaci, però interpretant-la i seguint-la lliurement Així, per exemple, mentre que el teatre anglès…

Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l' espai espectador L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc En tot espai escènic poden…

Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento, als regnes…

Sol formar els repertoris de molts teatres de Broadway, a Nova York, i del West End de Londres Són cèlebres les de Richard Rodgers, com Oklahoma i South Pacific , i My Fair Lady , de Lerner i Loewe Com a gènere cinematogràfic que combina acció, música i coreografia dins una unitat temàtica, aparegué, juntament amb el cinema sonor, cap als anys 1927-1928 Des d' Applause 1929, de Rouben Mamoulian, fins a Paint your Wagon 1970, de Joshua Logan, aquest gènere ha tingut moments d’una gran brillantor, centrats principalment dins el decenni dels cinquanta, en què hom realitzà On the Town 1949 i…

A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur σκηνh amb…

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…