Resultats de la cerca

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou dissolta de…

El 1920 rebé el títol de Royal Hi han estat vinculades figures de gran renom, com Vivien Leigh i Charles Laughton

A partir del 1904 esdevingué el centre d’un moviment dramàtic integrat per actors i autors irlandesos lady Gregory, Russell, Yeats que propugnaven un teatre nacional genuí Bé que molts dels fundadors pertanyien a la Lliga Gaèlica —que intentava de revitalitzar la cultura autòctona—, la llengua literària fou, bàsicament, l’anglès Posteriorment s’hi incorporaren autors com Synge, O’Casey, Carroll Morts lady Gregory i Yeats els anys trenta, passà a control estatal indirecte hom exigí el coneixement de l’irlandès als actors, però d’altra banda es fossilitzaven llurs inquietuds, i així foren…

En prohibir-se el 1963 l’ADB per ordre governativa, s’integrà com a secció al Cercle Artístic de Sant Lluc Els primers anys 1965-66 representaren espectacles de mímica del francès  Marcel Marceau , el seu primer gran mestre Influïts també per Italo Riccardi i altres mims estrangers, assoliren aviat un alt nivell artístic i presentaren amb força èxit diversos programes de mímica Aviat s’hi incorporaren Montserrat Torres i Glòria Rognoni retirada per accident el 1975 El 1967 crearen el centre Estudis Nous, que impartia docència teatral Sota la direcció d’Albert Boadella, el qual li donà un…

Dirigit per Guillem Díaz-Plaja, menà una vida poc dinàmica, fins que el 1971 en fou nomenat director Hermann Bonnín i hom amplià el nombre de professors, posà en funcionament el departament d’investigació, adquirí locals nous i inaugurà la primera delegació comarcal a Terrassa 1974 i a Vic 1976, i amplià les seccions marionetes, mim, titelles, etc Posteriorment el dirigiren Josep Montanyès 1981-88 i Jordi Coca 1988-92, que fou succeït per Pau Monterde L’any 2002 la direcció tornà a mans de Josep Montanyès durant uns quants mesos i, després de la seva mort 2002, Jordi Font el substituí en el…

Proclamada la República, bé que continuà com a director Adrià Gual, fou nomenat un nou patronat 9 de juny de 1931, presidit per Ventura Gassol i integrat per PCoromines, J Puig i Ferreter, PCrehuet, JMillàs i Raurell i LMas Per l’abril del 1934 dimití AGual i JAlavedra fou nomenat director Després dels fets d’octubre del 1934 JAlavedra fou destituït, fins el 1936, que fou constituït de nou el patronat del 1931 Acabada la guerra civil de 1936-39 prengué el nom d' Institut del Teatre , i en fou pràcticament expulsat tot el personal

Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català

Inaugurat el 1869 amb el nom de Café du Sommier Élastique , el 1871 adquirí el nom definitiu Fou dedicat a sala de concerts del 1880 al 1918, que fou comprat per Paul Derval i dedicat a muntatge de revistes musicals, gènere que hi subsisteix

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre Dirigit successivament…

Anàlisi de les obres presentades al teatre d’Hamburg, es convertí en una exposició teòrica sobre l’art dramàtic Lessing hi defensa la preceptiva aristotèlica, critica Corneille i Racine i presenta com a model els drames de Shakespeare Hi propugna també que el drama ha de desenvolupar l’aptitud de l’espectador en la percepció dels esdeveniments i ha d’incidir en el moviment burgès d’alliberament