Resultats de la cerca

Llicenciat en psicologia, especialitat de psicologia clínica, per la Universitat de Barcelona, com a dramaturg es formà tant en seminaris i cursos com en el teatre amateur i universitari El 1995 publicà Tiempo de ensayo , obra amb la qual guanyà el premi SGAE de teatre i que el 1996 aparegué en català amb el nom de Cansalada cancellada El 1999 estrenà aquesta obra amb la companyia Magma Teatre, fundada per ell juntament amb Marta Guzmán i Robert Torres el 1998 amb motiu de l’estrena de la seva obra  Magma premi Born de teatre 1997 La companyia també posà en escena els seus textos Cançons d’…

És autora de set volums de comèdies de costums, d’entremesos i de sainets d’inspiració popular Primers passos 1931, Retalls 1933, Rialles 1942, Els set pecats capitals 1948, etc Ha publicat també dues obres en francès

Treballà sobretot en espectacles de revista al Moulin-Rouge, al Folies-Bergère, etc i també actuà en teatre i cinema Fleur de pavé , 1910 Les misérables , 1913 Rigolboche , 1936

Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les autobiografies Raconte-moi…

S'imposà com a actriu tràgica, i s’introduí en els medis culturals parisencs Interpretà sobretot Voltaire, Racine i Corneille Controlada i poc emfàtica, hom la considera un precedent de les tècniques d’actuació posteriors La seva personalitat i la seva mort misteriosa —potser morí emmetzinada per qüestions de gelosia— inspiraren el drama Adrienne Lecouvreur 1875, d’E Scribe i ChMourier, i l’òpera Adriana Lecouvreur 1902, de FCilea

Tingué una infantesa difícil i visqué en la pobresa El 1930 s’allistà a l’exèrcit, on completà la seva formació i es revelà com un actor de talent Llicenciat en acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 debutà professionalment a Londres en el teatre de varietats, i tingué en Charles Chaplin un admirador incondicional Des del 1947 actuà en una vintena de pellícules, de les quals sobresurt el musical The Night They Raided Minsky's 1968, de William Friedkin Aparegué també en algunes sèries de televisió Fou molt popular no tan sols al seu país, sinó també en països del Pròxim Orient,…

Deixeble de Charles Dullin, inicià la seva carrera amb el mimodrama Autour d’une mère , inspirat en William Faulkner El 1940 ingressà a la Comédie Française, i el 1946 formà companyia amb la seva muller, Madeleine Renaud Nomenat director de l’Odéon, teatre estatal, el 1959, hi restà fins el 1968 Admirador d’Artaud, preconitzà un concepte “total” del teatre Collaborà amb el ballarí i coreògraf Maurice Béjart i estrenà obres de Claudel, Camus, Anouilh, Montherlant, Gatti, etc Amb Gide féu per al teatre l’adaptació Le Procès 1947 de la novella de Kafka, i el 1969 estrenà el seu muntatge Rabelais…

Filla del productor cinematogràfic Alexandre Mnouchkine, després d’estudiar a Oxford i a la Sorbona, el 1964 fundà el Théâtre du Soleil, amb seu estable a París des del 1970, que es regí durant molt de temps per criteris collectivistes Al capdavant de la companyia, ha presentat nombroses produccions que destaquen per l’esperit creatiu i el compromís social, i en les quals, des dels anys vuitanta, ha estat molt important la collaboració de la dramaturga Hélène Cixous Entre d’altres, es poden esmentar El somni d’una nit d’estiu 1968, de W Shakespeare la creació collectiva 1789 1970 l’adaptació…

Es distingí de primer pels seus drames romàntics, com La Tour de Nesle 1832, fantàstica evocació de l’època medieval Però hom l’ha de considerar sobretot com un dels primers novellistes del s XIX, seguidor de la pauta que Walter Scott havia marcat en la novella històrica Les Trois Mousquetaires 1844, Vingt ans après 1845, continuació de l’anterior i Le Vicomte de Bragelonne 1848 Unes altres novelles seves són Le Comte de Monte-Cristo 1844, La Reine Margot 1845, Le Chevalier de Maison rouge i La Dame de Monsoreau 1846, també amb continuació, Les Quarante-cinq 1848 La seva fecunditat 157…

Formà part del grup d’escriptors dedicats a la sàtira social Els seus primers drames reflecteixen la influència d’Ibsen Drei ‘Tres’, 1892, Winterschlaf ‘Son d’hivern’, 1895, Der Probenkandidat ‘El passant’, 1899 Entre les seves novelles cal citar Der siegende Wald ‘El bosc victoriós’, 1926