Resultats de la cerca

El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969,  Morte accidentale di un…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de Shakespeare…

Ja des del primer espectacle, Cavallet d’illusions 1980, eren presents els trets definitoris de la seva trajectòria una base constituïda per les formes clàssiques de la pantomima, elements del mim, el circ i el body art , un humor que parteix de la comicitat del món quotidià i una simplicitat deliberada Al llarg de la seva existència incorporà collaboradors segons els requeriments de cada obra entre d’altres, Andrzej Leparski, Pep Cruz i Toni Albà a la direcció Des del 1995 els membres estables de la companyia restaren reduïts a Faneca i Sagalés Realitzaren i produïren els espectacles Strip-…

Inicià les seves activitats en castellà — Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos , sobre textos de Rafael Alberti 1974— El 1975 presentà el seu primer espectacle en català,  Nocturn per a acordió, sobre textos de Joan Salvat-Papasseit El 1977 estrenà  No hablaré en clase , que fou el seu primer gran èxit Durant les representacions d'aquesta obra s’incorporà  Joan Lluís Bozzo , sota la direcció del qual el grup es constituí com a companyia estable i es decantà per la comèdia musical, amb textos adaptats o traduïts generalment per Xavier Bru de Sala A més d’ Antaviana 1978,…

Fill d’un guanter i comerciant de pell, fusta i llana És molt probable que estudiés a la Grammar School de Stratford El 1582 es casà amb Anne Hathaway, filla d’un terratinent de Shottery, de la qual tingué tres fills Uns quants anys abans del 1592 anà a viure a Londres, on feu d’actor Dedicà la seva primera obra, el poema Venus and Adonis 1593, d’un filigranament ben renaixentista, al comte de Southampton, i l’any següent li dedicà també el seu segon poema, The Rape of Lucrece A causa de l’epidèmia del 1593, els teatres de Londres tancaren gairebé un any Després actuà en la companyia “del…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…

La cultura catalana va tenir una destacada presència dins del setè art —entès en el seu sentit més ampli— durant el 2015 La coincidència del rodatge de la sèrie Joc de Trons a Girona, entre els mesos de maig i setembre, així com l'estrena de la pellícula Ocho apellidos catalanes , al novembre, van contribuir en bona mesura a la projecció exterior del fet català, encara que fos en la seva versió més arquitectònica, en la sèrie, o estereotipada, en la pellícula L'estrena de l'obra pòstuma de Bigas Luna Segon origen també hauria d'haver contribuït a aquesta embranzida, per bé que el poc èxit de…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2016 va estar marcat per un augment en la recaptació i en el percentatge d’ocupació dels teatres catalans, però no així en el nombre d’espectadors, que va disminuir a causa d’una notable reducció de la capacitat dels locals el 9,12% menys respecte de la temporada anterior Així, la temporada 2015-16 es va tancar amb un total de 2409601 espectadors i una recaptació de 59088051 euros, el 2,55% més que la temporada anterior, dades que demostraven una certa continuïtat en la recuperació iniciada feia dues temporades També va repuntar el teatre…