Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Concepción Velasco Varona
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica i teatral castellana, coneguda per Concha Velasco.
Estudià dansa clàssica i debutà com a ballarina El 1954 es donà a conèixer en el teatre i el cinema, on protagonitzà preferentment revistes i comèdies, si bé amb freqüència interpreta també papers dramàtics Intervingué, entre d’altres, en els films, La fierecilla domada 1955 d’A Román, Las chicas de la Cruz Roja 1958 de RJ Salvia, Muchachas en vacaciones 1958, de José María Elorrieta, No encontré rosas para mi madre 1972 de Fd’A Rovira-Beleta, El love feroz 1973 de JL García Sánchez, Tormento 1974 de P Olea, que li valgué un premi Fotogramas de Plata, Las largas…
Joaquín Álvarez Quintero
© Fototeca.cat
Teatre
Comediògraf castellà.
Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…
Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg.
Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i…
Celia Gámez
Teatre
Artista de revista castellana d’origen argentí.
D’ençà del 1925 s’installà a Madrid i fou la intèrpret de revista més destacada de la postguerra La seva creació més famosa fou Las Leandras
María Calderón
Teatre
Actriu castellana, documentada des del 1623.
Fou amant de Felip IV de Castella, del qual tingué Joan Josep d’Àustria Reclosa per ordre del rei, gelós del duc de Medina de Las Torres, al monestir d’Utanda, n'esdevingué abadessa
Lope de Rueda
© Arxiu Fototeca.cat
Teatre
Actor i autor teatral andalús.
Batifuller d’ofici, el deixà per dedicar-se al teatre Fou un dels primers a crear una companyia pròpia, amb la qual recorregué diverses ciutats amb gran èxit A l’estil de la comèdia italiana, escriví en prosa Eufemia , Armelina , Los engañados i Medora , i en vers Discordia y Cuestión de amor Però la seva gran creació és el paso , antecedent de l' entremès , petita peça, intercalada moltes vegades en les mateixes comèdies en prosa, que servia per a entretenir i divertir el públic entre acte i acte alguns pasos foren publicats més tard també aïllats Són de trama elemental i desenllaç simple i…
Guillem de Castro i Bellvís
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta en llengua castellana.
D’ascendència noble, menà una vida atzarosa i inquieta entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà amb vint-i-cinc poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a València…
Jerónimo de Cáncer y Velasco
Literatura catalana
Teatre
Comediògraf i poeta.
De vida pintoresca, collaborà amb els autors de l’època i es destacà pels entremesos Los ciegos, Los gitanos, La visita de la cárcel , etc, i per dues comèdies burlesques, La muerte de Valdovinos i Las mocedades del Cid
Enric Gaspar i Rimbau
Teatre
Dramaturg.
Durant la seva joventut residí a València Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista La levita , 1868 El estómago , 1874 Huelga de hijos , 1893, i novelles El Anacronópata , 1887 Las personas decentes , 1890
Carlos Muñiz
Teatre
Dramaturg castellà.
La seva obra és crítica i renovadora i es mou entre el naturalisme i l’expressionisme Entre d’altres, ha escrit Telarañas 1955, El grillo 1957, El tintero 1961, Las viejas difíciles 1967 i Tragicomedia del Serenísimo Príncipe don Carlos 1974 i Los condenados 1974