Resultats de la cerca

Cursà estudis de belles arts a la Universitat de Barcelona, i d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona Treballà com a humorista gràfic en publicacions com El Jueves  1981-99, TBO 1979-82 o Diari de Barcelona  1981-82 El 1979 fundà la companyia El Tricicle , juntament amb Joan Gràcia i Carles Sans, amb els quals ha creat, dirigit i interpretat tots els espectacles d’aleshores ençà, tant en teatre com en cinema i televisió Exercí també de guionista en sèries televisives com Oh, Europa , de Dagoll Dagom, i de TVC  Quico el progre 1995, Historias de la puta mili 1995, Oh Espanya 1996…

Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d’una gran…

Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama , de F…

Cursà els estudis d’interpretació al Centre Dramàtic del Vallès Debutà professionalment l’any 1979 en Bestiari , de Pere Quart i Manuel Oltra, L’oncle Vània , de Čekhov, i Tafalitats , de K Valentin, obres dirigides per Pau Monterde D’ençà d’aleshores participà en nombrosos espectacles, com ara Veus familiars 1990, de H Pinter  Carícies 1992 i Morir 1998, de S Belbel  La corona d’espines  1994, de J M de Sagarra, obra per la qual rebé els premis de la Crítica 1994 i Butaca 1995  Els gegants de la muntanya  1999, de Pirandello  Tartuf o l’impostor 2000, de Molière, i Enric IV , de Pirandello,…

S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit per L Homar,…

Format a Barcelona, inicià la seva tasca creadora el 1985 amb el muntatge El joc de l’amor i de l’atzar , de Marivaux Destacà com a escenificador d’obres de Mercè Rodoreda com L’estació de les dàlies 1986 o Un dia 1993 i, particularment, de Shakespeare Els dos cavallers de Verona 1989, El somni d’una nit d’estiu 1991, El rei Joan 1995, La tempesta 1997, Mesura per mesura 1999, Macbeth 2001, Hamlet 2003 o El rei Lear 2004 El 1998 arribà a dirigir fins a quatre produccions alhora, entre les quals la peça musical de Schönberg Pierrot Lunaire i una agosarada versió de La vida es sueño de Calderón…

Vida Debutà a set anys al Teatre Romea de Barcelona en l’obra infantil Doncell qui cerca muller , amb la companyia d’Adrià Gual Ja adolescent, treballà amb Enric Borràs fent Terra baixa i Don Juan Tenorio El 1925 es casà a Madrid, on desenvolupà la major part de la seva carrera, amb l’actor Valeriano León, parella que formà companyia pròpia que interpretà els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca, etc, i aconseguí renovats èxits arreu de l’Estat, en particular amb sainets de Carlos Arniches, com Padre Pitillo i Es mi hombre En començar la Guerra Civil es traslladaren a l’Argentina…

Estudià a l’Institut del Teatre, formació que amplià amb estades a París i a Londres Després de participar en diverses coreografies i escenografies, el 1984 dissenyà el seu primer treball, Dos Dies i Mig , i el mateix any fundà la companyia ‘Metros’, amb el qual ha presentat diversos espectacles De metros y metros 1986, Duérmete ya 1995, Pecado Pescado 2000, Sangre pura 2002, Carmen 2003, DaliDance 2004 Romeo i Julieta 2005, Madame Butterfly 2006 i Bernarda Alba Bendita 2008, entre d’altres Ha collaborat, a més, en espectacles de la Compañía Nacional de Danza, el Ballet Nacional de España, It…