Resultats de la cerca

El 1943 triomfà sota la direcció de JFehling al Staatstheater Berlín Després de la guerra actuà als principals teatres de Munic, Berlín, Zuric i Düsseldorf El 1959 acompanyà GGründgens al Deutsches Schauspielhaus Hamburg, on es convertí en una de les actrius amb més renom, admirada per la perfecció de la seva interpretació, per la precisió del seu gest i pel timbre cristallí de la seva veu

En 1926-65 actuà a Viena, Munic, Berlín i Zuric sota la direcció d’OFalckenberg, LMüthel i JFehling, entre d’altres Un dels seus papers estrella fou la Gretchen de Goethe, al costat de GGründgens com a Mefist A la dècada dels seixanta començà a treballar per a la televisió Entre els diversos guardons que obtingué cal citar el Hans-Reinhart-Ring 1960 i la Kainz-Medaille 1965

Debutà el 1953 com a ajudant de direcció amb FKortner i H Schweikart al Münchner Kammerspiele, que dirigí en 1963-73 Després d’exercir de director de l’Hamburgische Staatsoper i de professor a la facultat de música i art, passà al capdavant de la Bayerische Staatsoper 1977-82 i del Bayerisches Staatstheater 1982-93 Amb subtilitat i intelligència escenificà un gran repertori d’obres de teatre i òperes a Europa, els EUA i Austràlia El 1993 fundà la Bayerische Theaterakademie, amb seu al Prinzregententheater de Munic Fou president del Deutscher Bühnenverein i de la secció alemanya de l’Institut…

Traductor de Shakespeare, Shelley, Puškin, Goethe, Heine, Majakovskij, Brecht, García Lorca i Lukács Empresonat al desembre del 1956 per la seva participació en la revolució hongaresa, fou amnistiat el 1960 Dramaturg al teatre de Kaposvár del 1977-82, perdé el dret d’exercir la seva professió com a represàlia per haver lluitat en una associació pels drets ciutadans El 1984, s’estrenà L’interrogatori 1965 a la Schaubühne Berlín sota la direcció de GTabori De la seva producció teatral, premiada el 1983 per la Fundació d’Autors de Frankfurt, cal citar La ciutat salvada 1964, Llosa sepulcral i…

En la seva primera joventut fou seminarista i mestre d’escola, figures la primera en forma de capellà recurrents en la seva obra S'inicià com a escriptor d’històries curtes per a The New Yorker 1959, de les quals publicà dues colleccions  The Saucer of Larks i The Gold in the Sea , i per a la ràdio Des dels anys seixanta es projectà sobretot com a autor teatral, i després d'uns inicis discrets A Doubtful Paradise , 1960 The Enemy Within , 1962 es consolidà  amb Philadelphia, Here I Come 1964, Translations 1980 i Dancing at Lughnasa 1990, amb la qual guanyà el premi Laurence Olivier 1991 i…

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El sarau de l’…

El 1989 fundà la companyia de teatre La Lézarde, per a la qual escriví i dirigí les seves obres, com Une rose sur la peau 1988, estrenada al Festival d’Avinyó, Bal-Trap 1990, muntada en català per JAnguera 1998, Une envie de tuer sur le bout de la langue 1991, La quille 1993 o Surfeurs presentada al Festival d’Avinyó el 1998 És també director i guionista de cinema, amb pellícules com La nage indienne 1993 o J'irais au paradis car l’enfer est ici 1997

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà Tristan und…

La seva família s’exilià el 1943 als Estats Units i el 1954 a Xile Partidari de Salvador Allende, el 1973 emigrà als EUA, on es dedicà a la docència de literatura llatinoamericana a la Universitat de Durham, Carolina del Nord Es donà a conèixer com a escriptor amb columnes a  The New York Times  i amb novelles, contes, assaigs i drames Des del 1992 és professor a la Universitat de Santiago de Xile El 1994, la seva obra de més ressò internacional, Death and the maiden  1992, traduïda al català amb el títol La mort i la donzella , 1994, premiada amb el Laurence Olivier Award, fou escenificada…

Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides  La Celestina 1973, de F de Rojas  Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges que presentà…