Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
Teatre Principal de València
Teatre
Teatre de València, situat al carrer Barques, que té el seu origen en un privilegi del lloctinent comte d’Aitona concedit a l’hospital de la ciutat (1582) pel qual rebia el monopoli de les representacions teatrals a benefici de la institució.
Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…
,
Teatre Viu
Teatre
Formació teatral fundada el 1956 a Barcelona per Miquel Porter i Ricard Salvat; s’especialitzà en la improvisació d’escenes sobre temes suggerits pel públic: problemes laborals, generacionals, etc.
Realitzà també muntatges de texts, com Mara Atam i Els espies , de Ricard Salvat Sovint es veié obligada a treballar en la illegalitat
Teatre Principal de Maó

Interior del Teatre Principal de Maó
© Fototeca.cat
Teatre
Sala d’espectacles inaugurada a Maó (Menorca) el 1817.
Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860
Teatre Principal

Teatre Principal de Palma
© Fototeca.cat
Teatre
Teatre de Palma (Mallorca), situat al carrer de la Riera, dedicat a les arts escèniques, teatrals i musicals inaugurat l’any 1667 amb el nom de Casa de les Comèdies.
El primer edifici, amb una capacitat per a 800 espectadors, es construí en un solar cedit a l’hospital de la ciutat pel paborde de la seu A partir del 1715, com a conseqüència de la guerra de Successió, es convertí en caserna, i no es reobrí fins el 1742 Estigué tancat de nou els anys del canvi de segle per una pressió moralitzadora de l’estament eclesiàstic, fins el 1811, i el 1854 començaren les obres d’un nou edifici construït per l’arquitecte Antoni Sureda i Villalonga amb decoració interior a càrrec de Fèlix Cagé El teatre, que rebé el nom de Teatro de la Princesa , fou inaugurat el 1857…
,
Cicle de Teatre Medieval
Teatre
Festivals de teatre medieval que tingueren lloc a la Sala del Tinell de Barcelona en 1961-69 sota la direcció de Josep Romeu i Figueras.
Escenificà, entre d’altres, dos drames litúrgics procedents de Vic, a més de la Farsa de la visita 1967, de Joan Ferrandis d’Herèdia, de l' Ordo prophetarum 1968, anònim del s XII, etc La part musical fou encomanada a Miquel Querol
Cicle de Teatre Llatí
Teatre
Festival teatral celebrat a Barcelona en 1958-69, organitzat per Xavier Regàs i patrocinat per l’ajuntament dins de les festes de la Mercè.
S'hi representaren obres d’autors catalans actuals, com Salvador Espriu, Manuel de Pedrolo, Jordi Pere Cerdà, Josep MBenet, etc i hi participaren companyies estrangeres
Teatre Lliure
Escena d’una representació de Terra Baixa, d’Àngel Guimerà, per la companyia Teatre Lliure (1990)
© Fototeca.cat
Teatre
Companyia teatral fundada el 1976 per Fabià Puigserver amb la col·laboració de Pere Planella, Lluís Pasqual i Carlota Soldevila.
Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…
Teatre Líric - Sala Beethoven
Teatre
Nom que prengué el Teatre dels Camps Elisis l’any 1881.
La riquesa de la seva decoració era remarcable Hi destacaren l’estrena de Carmen , de Bizet 1881, el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l' Orfeo , de Gluck 1889, i els concerts de música de Wagner des del 1892 Fou enderrocat el 1901
Teatre Íntim
Teatre
Empresa teatral fundada per Adrià Gual el 1898, a Barcelona, i a través de la qual dugué a la pràctica la seva teoria de l’art per l’art, aplicada al teatre.
Netament modernista, feu conèixer els clàssics grecs, Shakespeare, la Commedia dell’Arte, etc, ultra les peces del mateix Gual Arlequí vividor, Blancaflor , etc Entre els actors que hi passaren cal destacar Enric Giménez i Josep Santpere Itinerant a diversos locals, s’inicià al Teatre Líric del passeig de Gràcia, sota la protecció del banquer Evarist Arnús Tingué una existència accidentada, marcada per les interrupcions, les represes i els canvis d’orientació determinats sobretot per les circumstàncies personals d’Adrià Gual en una mesura no menor per les seves múltiples dedicacions Després…
Grup del Teatre Independent del CICF
Teatre
Formació teatral fundada a Barcelona el 21 de març de 1966 per diverses persones antigament vinculades a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.
Fou creat per Feliu Formosa , que fou també el primer director dramàtic, juntament amb Francesc Nello La sigla CICF del nom prové del primer local cedit al grup, el Centre d’Influència Catòlica Femenina El 1967 participà en l’operació coneguda com a off-Barcelona , amb la qual s’endegà una temporada teatral fora del circuit oficial a l’Aliança del Poble Nou, representant unes estrenes d’una gran qualitat Els baixos fons , de Maksim Gor’kij, i Les noces de Fígaro , de Beaumarchais Representaren també La cova del drac Txaf 1966, Simfonia americana 1966, L’Arca de Noè al port d’Hamburg 1966…