Resultats de la cerca

A partir del 1943 es féu conèixer pels seus muntatges d’autors com TSEliot, Strindberg, BBrecht i SO'Casey, de clàssics francesos, etc Des del 1947 participà en el Festival d’Avinyó, i del 1951 al 1963 dirigí el Théâtre National Populaire Actuà també en algunes pellícules

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el 1936 i el…

Immers en l’activitat teatral, formà part de diversos grups La Fassina, Art i Joventut, etc Li foren estrenades les peces teatrals La filla de les Neus La Goja 1950 i El Tocacampanes 1956, que obtingué el premi Ciutat de Sabadell i inaugurà el Teatre de la Faràndula de la ciutat, i en publicà altres dues Tres Nadals 1983 i Santa Nit 1988 És autor també del volum de memòries, Mig Oleguer, mig Terracuita 1995

Juntament amb la seva muller, la ballarina Maria Medina, dugueren a terme nombroses actuacions arreu d’Europa A partir del 1811 es dedicà exclusivament a la coreografia Creà ballets de Haydn, Mozart, Beethoven i Rossini, i creà també la forma del drama coreogràfic

Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901 Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos i Cauto y Cía També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art El 1920 tornà a Barcelona hi féu decoracions i també a Nova York, on es traslladà un temps Professor…

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim…

De jove participà en un quartet de jazz i formà una parella de pallassos Més tard estudià a l’escola de Jacques Lecocq Treballà al Piccolo Teatro de Milà —per formar una escola de mim— i a les companyies de Dario Fo A més d’espectacles del tipus one man show és autor, entre d’altres, de Teatre de Màscares i Moviment amb Cee Booth, 1969, Lavora, lavora che domani e domenica 1972, Síndola, Opera solo amb Philipe Capdenat, 1975 i El mosquit ditiràmbic A Catalunya ha presentat El bufó 1977, que recull experiències anteriors, L’aperitiu amb Carles Santos, 1979, Dansa per a un moment de silenci…

Debutà a València 1865, i més tard actuà a Madrid i a Barcelona 1888-90, on assolí molt de renom El 1902 publicà Mis memorias Cuarenta años de cómico El seu net Antonio Vico Santiago de Xile 1903 — Madrid 1972, també actor, formà companyia 1932 amb Carme Carbonell i Nonell, amb la qual es casà el 1933

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

Estudiant a Osuna i soldat a Itàlia, fou després advocat a Madrid És un dels millors deixebles de Lope de Vega, amb una tècnica perfecta i uns recursos dramàtics de primer ordre També, com el seu mestre, donà una gran importància a la poesia popular, que intercalà en les seves peces De les seves obres cal destacar Reinar después de morir , que recull la llegenda d’Inés de Castro, La luna de la sierra , La serrana de la Vera , etc Escriví també la novella satírica, amb trets costumistes i picarescs, El diablo cojuelo 1641, a la manera de Los sueños de Quevedo i, com ell, amb un llenguatge…