Resultats de la cerca

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Intentà de renovar la tècnica teatral amb l’ordenació lògica de la trama i l’ús de la llengua toscana Escriví set comèdies de gran èxit, entre elles Il forca 1700, La somiglianza 1706 i La Gemelle 1718, aquesta darrera precedida del Diàlogo tra la Favola o il Momo, on es defensa de les acusacions de plagi

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Creà una narrativa de gran sensibilitat psicològica, influïda per la literatura francesa Sobresurt la novella Midás király , 1892 ‘El Rei Midas’ Com a crític teatral es mantingué en el camp purament estètic i defensà el “bon gust” Entre els anys 1917 i 1922 dirigí el Teatre Nacional Hongarès

Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen…

Successivament actor, director i autor, participà activament en l’intent de promoure i consolidar un teatre modern en llengua basca, i deixà una trentena de peces entre originals de nota sovint humorística, llibrets d’òpera, traduccions i adaptacions En són exemple Aterako gera ‘Sortirem’, 1888, Bost Urtian ‘En cinc anys’, 1922, Irritza adaptació del Macbeth , 1924, etc Fou director de l’Academia de la Lengua y Declamación Vasca, fundada el 1915 per l’ajuntament de Sant Sebastià i de gran importància per al renaixement teatral, i dirigí la revista literària “Euskalerria” ‘País basc’

Obtingué grans èxits al teatre Princesa de Madrid i estrenà obres d’Echegaray, Sardou, Dumas fill i Marquina, entre d’altres Viatjà professionalment a l’Amèrica del Sud, i en retirar-se, el 1904, fou nomenada professora del conservatori d’art dramàtic de Madrid

Escriví sempre en collaboració amb el seu germà Serafín Álvarez Quintero Utrera, Sevilla 1871 — Madrid 1938, amb qui s’inicià en el periodisme collaborant en la publicació humorística sevillana Perecito El 1888 estrenaren llurs primeres peces i obtingueren un bon èxit amb Belén, 12 principal Traslladats a Madrid, aconseguiren d’estrenar amb facilitat assoliren una gran popularitat i donaren a l’escena al voltant de dues-centes obres, entre comèdies i sainets Llur teatre recrea una Andalusia on la vida és arcàdica els rics són bons, propensos a les afeccions sentimentals els pobres,…

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

En finalitzar els seus estudis d’art dramàtic, el 1950 constituí un grup escènic independent Nuevo Teatro, que renovà l’escena argentina en la dècada del 1960 A partir del 1968 inicià la seva activitat cinematogràfica Des del 1974 residí a l’Estat espanyol Entre les seves primeres interpretacions cinematogràfiques destaquen Don Segundo Sombra 1969 de M Antín, La mafia 1971 de SL Torre-Nilsson, Cría cuervos de C Saura, i Arriba Hazaña 1977 de J Chávarri Després interpretà, entre d’altres, Las huellas borradas 1999 d’E-G Lipschutz, Plata quemada 2000 de M Piñeyro, Mi abuelo es un animal 2000 de…