Resultats de la cerca

La seva obra, que es manté, en part, dins el corrent del teatre tragicohistòric, consta de peces de contingut realista i forma poètica, com A Woman Killed with Kindness 1607 i The English Traveller 1627

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Entre els deu títols que es coneixen de les 40 comèdies que escriví, mereixen ser esmentats Europa, El naixement d’Atena, Els soldats , etc Se n'han conservat també alguns fragments iàmbics

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me Stories of My Life…

Estudià a Hamburg, Heidelberg i Munic gràcies a alguns protectors Un subsidi de Cristià VIII de Dinamarca li permeté de viatjar per França i Itàlia 1844-45 Es casà amb l’actriu Christine Enghaus Conreà un teatre pessimista, influït per Hegel i Schopenhauer Judith 1839, Genoveva 1841, Maria Magdalene 1843, Herodes und Marianne 1847-49, Gyges und sein Ring ‘Gyges i el seu anell’, 1854 i Nibelungentrilogie ‘Trilogia dels Nibelungs’, 1861-62 Presentà en les seves obres el conflicte violent entre la voluntat personal de l’home i la general de l’Univers

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

Es destacà aviat en films com Tulsa 1949 i I'll Cry Tomorrow 1955 El 1958 guanyà l’Oscar pel seu paper de condemnada a mort en I Want to Live

Les seves obres són experimentals, des de la primera, The Cannibal 1949 fins a la darrera, Virginie Her Two Lives 1982, i per més que variï el lloc on es desenvolupen Alemanya, Anglaterra, etc, semblen ésser una observació de l’exercici psíquic, alhora que van contra l’argument, els personatges, l’ambientació i el tema Part de la seva producció teatral es troba aplegada al volum The Innocent Party 1969

A causa dels antecedents “burgesos” i intellectuals de la seva família, tingué dificultats en la seva educació superior Cursà estudis inacabats d’economia i, després de completar el servei militar 1959, fou ajudant de direcció escènica en un teatre de Praga i estudià dramatúrgia per correspondència Durant la dècada dels seixanta, conreà el teatre de l’absurd En la seva primera obra  Zahradní slavnost ‘La festa en el jardí’, 1963 exposa la dependència que els hàbits del llenguatge exerceixen sobre els actes i els pensaments, mentre que en Vyrozumění ‘Prevenció’, 1965, satiritza el llenguatge…

Conreà poesia, drama i novella Fou el millor representant del naturalisme alemany, tot i que intentà de superar-lo amb un estil molt personal La majoria de les seves obres són drames socials, intensos i versemblants, el protagonista dels quals és el poble De la seva extensa producció cal esmentar Vor Sonnenaufgang ‘Abans de l’alba’, 1889, Die Weber ‘Els teixidors’, 1892 traducció catalana de Carles Costa i Josep MJordà, 1904, i de Feliu Formosa, 1971, Hanneles Himmelfahrt ‘L’ascensió de Hannele al cel’, 1893, Die versunkene Glocke ‘La campana submergida’, 1896 traducció catalana de Salvador…