Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Maurice Chevalier
Cinematografia
Teatre
Chansonnier francès de music-hall i actor cinematogràfic.
Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962
Joan Claramunt i Quer
Música
Teatre
Actor, baríton i director teatral.
Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes Cançó d’amor i de guerra , 1926 El 1939 s’exilià a França, on actuà S'establí a Perpinyà 1944, on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al capdavant dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual El seu germà Josep Claramunt i Mesa Gràcia, Barcelonès 1885 — Barcelona 1947 fou també actor i director teatral, i amb el seu nom fou instituït el premi teatral de l’editorial Nereida
Josep Santpere i Pei
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Debutà molt jove com a amateur en teatre castellà el 1900 es presentà al Teatre Gran-Via de Barcelona com a baríton La verbena de la Paloma, Marina Alhora treballava de caixista en una impremta En 1903-04 actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual en El barber de Sevilla, L’ordinari Henschel , etc Des d’aleshores fou extraordinàriament popular actuà habitualment al Teatre Espanyol amb Alexandre Nolla, on es dedicà al teatre còmic, al vodevil i a la paròdia la seva versió de Don Juan Tenorio assolí un gran èxit El 1917 intervingué en l’estrena de L’Auca del senyor Esteve , de Rusiñol Actuà fins…
Athol Halligan Fugard
Teatre
Dramaturg sud-africà en llengua anglesa.
La seva obra versa sobre la problemàtica racial, que descriu amb un estil senzill i directe Assolí fama mundial amb les representacions que la companyia The Serpent Players, fundada per ell mateix, féu de les seves obres, entre les quals The Blood Knot 1963, Hello and Goodbye 1966, Boesman and Lena 1969, Sizwe Bandi is Dead 1973, The Island 1974, The Road to Mecca 1985 i A Place with the Pigs 1988 Cofundador de l’African Theatre Workshop 1958-59 Posteriorment ha publicat My Children My Africa 1990, Playland i Sign of Hope 1992, on donà entrada a una dimensió mítica de la situació política i…
Iscle Soler i Samsot
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de visió i cardíacs…
Ernest Vilches
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol, a Hollywood i en…
Lluís Masriera i Rosés
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral.
Fill de Josep Masriera i Manovens, seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que féu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a Barcelona des del…
Josefina Tàpias
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
Debutà 1913 com a amateur passà a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic d’Adrià Gual i a 18 anys anà amb la companyia de María Guerrero a Madrid Féu una tournée per Hispanoamèrica i en tornar a Madrid fou primera actriu del Teatro Fontalba, on estrenà La virtud sospechosa , de Benavente, però el Sindicato de Actores de Madrid declarà improcedent el seu nomenament de primera actriu i la destituí Tornà a Barcelona, on formà companyia pròpia 1926 més tard fou primera actriu del Teatre Novetats, on assolí un gran èxit amb La dama alegre , de JPuig i Ferreter Després de la guerra civil de 1936-39 féu…
Marçal Busquets i Torroja
Teatre
Comediògraf.
Deixà l’ofici familiar d’argenter i es feu traductor del francès Jules Verne i Alexandre Dumas i de l’anglès al castellà S'inicià en castellà La humana sabiduría , 1857, però fins a Un poll ressuscitat 1865, peça on satiritzà la burgesia, no assolí popularitat Altres obres, totes d’una gran habilitat escènica, són Un pa com unes hòsties 1866, Reus, París i Londres 1866, Qui al cel escup 1866, en què, seguint la línia d’autors com Dumas i Scribe, tradueix les relacions amoroses en termes de dots i transaccions econòmiques Aquest component de lleu crítica social és present també en altres…
,
Oliver Goldsmith
Literatura
Teatre
Poeta, novel·lista i dramaturg irlandès.
Fill d’un eclesiàstic, estudià teologia i inicià la carrera de medicina a Edimburg El 1759 fundà el periòdic The Bee i collaborà en The Public Ledger , on publicà Chinese Letters 1762, que, amb el títol de The Citizen of the World , fou reimpresa més tard The Traveller 1764, extens poema filosòfic, recull els records dels seus viatges per França, Alemanya, Itàlia i Suïssa 1755-56 Aquests viatges influïren també The Vicar of Wakefield 1766, novella que ofereix un retrat de la vida familiar i que hom pot relacionar amb la novellística de Richardson, Fielding, Sterne i Smollet La seva primera…