Resultats de la cerca
Es mostren 130 resultats
cafè teatre
![](/sites/default/files/media/FOTO2/cafe_teatre.jpg)
Cafè teatre de Le Bourg (Lausana)
Teatre
Cafè on són presentats espectacles teatrals, especialment obres d’extensió més reduïda o, sovint, d’estructura i de mitjans diferents del teatre convencional.
Si bé en els inicis impulsaren la tasca d’autors, realitzadors i actors novells, posteriorment, per interessos comercials, han anat incorporant noms ja coneguts pel gran públic Els seus orígens es remunten a diverses experiències dutes a terme als EUA a partir de mitjan anys cinquanta de representacions teatrals en espais més reduïts Judson Poets Theater, Cafè Cino, Living Theater, Theater Genesis, etc, els quals foren anomenats, segons les èpoques, teatres d’art, d’assaig, parallels, marginals, etc El primer cafè teatre d’Europa, Le Royal, fou creat a París el 1966
Bernard-Marie Koltès
Teatre
Dramaturg francès.
Els seus personatges són d’una consistència rotunda, éssers humans que lluiten per assegurar-se la supervivència Descriu espais urbans residuals, provisionalment abandonats, privats de la funció per a la qual foren creats, espais de violenta neutralitat que esdevenen metàfores de la vida Entre les seves obres cal esmentar L’Heritage 1972, que Maria Casares interpretà a la ràdio, La nuit juste avant les fôrets 1977, Combat de nègre et chiens 1983, Quai Ouest 1986, Dans la solitude des champs de coton 1987, Retour du désert 1987 i Roberto Zucco 1990, pòstuma
Teatre Principal de València
Teatre
Teatre de València, situat al carrer Barques, que té el seu origen en un privilegi del lloctinent comte d’Aitona concedit a l’hospital de la ciutat (1582) pel qual rebia el monopoli de les representacions teatrals a benefici de la institució.
Anomenat Casa de l’Olivera 1618, de tipus italià, fou ampliat el 1715, però hagué de tancar a mitjan segle XVIII per la prohibició que obtingué l’arquebisbe Mayoral de fer representacions teatrals al Regne de València Un cop derogada, el 1771, l’hospital de la ciutat projectà la construcció d’un nou edifici, amb plànols de l’italià Filippo Fontana, com a mitjà d’obtenir recursos, però les obres no foren iniciades fins el 1808 —ja a l’indret actual— Suspeses tot seguit a causa de la guerra del Francès, foren represes el 1831, sota la direcció de J Marzo, simplificant el projecte més ambiciós…
,
Maria Matilde Almendros i Carcasona
![](/sites/default/files/media/FOTO/B013278.jpg)
Maria Matilde Almendros
© Fototeca.cat
Teatre
Actriu.
El 1953 ingressà a la companyia titular del Teatre Romea Al costat de Màrius Cabré esdevingué la protagonista dels drames de Guimerà, en especial Terra baixa , que aquell actor representà per tot Catalunya Formà companyia pròpia dedicada sobretot al repertori tradicional català Intervingué amb Joan Capri a la sèrie televisiva Doctor Caparrós Des del 1954 fou locutora de Radio Nacional de España a Catalunya, i posteriorment s’incorporà a Ràdio 4 des de la seva fundació 1976 Foren freqüents les seves intervencions en les emissions de teatre Rebé la Creu de Sant Jordi i el Premio Nacional de…
Josep Ernest Peris i Celda
Teatre
Autor teatral.
El 1902 estrenà la seva primera obra, Tres artistes de porxe , i fins a la seva mort n'escriví 102 en català i algunes en castellà, generalment d’un acte Les més conegudes foren Terres maleïdes 1911, adaptació de La barraca de Blasco i Ibáñez, Mosquit de tenda 1923, La pesca de la ballena 1926, Més allà de la llei 1927, Rialles del voler 1928, localitzada durant les Germanies, Cels de novençà, Per la fam d’heretar, Una ajuda, Voleu llum , etc Destacà també com a autor de llibrets de falla més de 60 i de miracles de Sant Vicent
Maurice Chevalier
Cinematografia
Teatre
Chansonnier francès de music-hall i actor cinematogràfic.
Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962
Alfred Sendín i Galiana
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra algunes foren publicades Cal destacar A la teua reixa 1926, Encarna, la primorosa 1930, Floreta de la serra 1927, Front a front 1930, Tonica la del llunar 1926, Russafa, Bolseria-Matadero 1928, Crucigrama familiar 1946, amb JM Beltran, Adiós, vida meua 1947, Tot per un pis 1950, Si en vols més, para el cabàs 1961, amb V Clèrigues i d’altres Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals
,
Henri Philastre
Teatre
Pintura
Pintor escenògraf.
Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851
Francesc Fontanals i Mateu
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador.
Estudià a Llotja Barcelona i s’inicià en treballs pictòrics amb el seu germà Manuel Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic Féu dibuixos d’humor en el Virolet amb el pseudònim de Soka , El Be Negre Oka i Destino Jip , i també estilografia 1942, grafisme obtingut gratant la coberta negra de la cartolina, procediment que alternava amb el paisatge a l’oli, i encara projectes de mobles i interiorisme Foren molt reeixides les obres escenogràfiques per a JMde Sagarra, per a les revistes vieneses de Kaps i Joham, en collaboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les…
Sarah Bernhardt
![](/sites/default/files/media/FOTO/A103614.jpg)
Sarah Bernhardt
© Fototeca.cat
Teatre
Pseudònim de l’actriu francesa Henriette Rosine Bernard.
Del 1872 al 1880 actuà a la Comédie Française i alternà a partir d’aquell any, les sortides a l’estranger amb actuacions a París El 1899 llogà el Théâtre des Nations i li donà el seu nom El 1914 li fou amputada una cama, però continuà actuant fins l’any de la seva mort El seu repertori comprenia els clàssics francesos, Shakespeare, romàntics com Victor Hugo i Alfred de Musset, Alexandre Dumas fill, Gabriele d’Annunzio, etc Foren molt famoses les seves actuacions a Barcelona 1883 i 1895 Tingué velleïtats de pintora, escultora i escriptora —tenen interès les memòries Ma double vie 1907— i…