Resultats de la cerca

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre 1973 i en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona 1985, debutà el 1973 amb la companyia Gent SCP, fundada per ell, que fins el 1993 posà en escena  L’alegria que passa , de Santiago Rusiñol 1979, Hombres i No , de Manuel de Pedrolo 1973, La festa del blat , d’Àngel Guimerà 1980, Guinyol i quimera de la ciutadana neuròtica , de Pep Albanell millor muntatge del Festival de Teatre de Sitges l’any 1977, El somiatruites , de Josep Albanell 1982, El rei i el drac , de Josep Albanell…

Llicenciat en lletres Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn 1965, sobre texts dels segles XV i XVI i Cella 44 1970 sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat A la paret, escrit amb guix , 1967, l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral 1971 i l’…

Llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra, cursà estudis d’interpretació a l’Aula de Teatre d’aquesta universitat i a l’ Institut del Teatre de Barcelona Debutà el 1994 sota la direcció de Josep Maria Mestres en Enemic de classe , de N Williams Posteriorment, ha actuat a  The bug el virus 1998, direcció de D Selvas Terra baixa 2000, dir F Madico El pes de la palla 2004, dir X Albertí, sobre les memòries de Terenci Moix Salamandra 2005, dir T Casares, de JM Benet i Jornet En Pólvora 2006, dir S Belbel, d’À Guimerà Arbusht 2006, dir À Rigola, de P Zarzoso 2666…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul ,…

Llicenciat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona el 1997 Treballà com a ajudant de direcció de Sergi Belbel i de Rosa Novell El 1998 dirigí Els fusells de la mare Carrà , de B Brecht, i el 1999 presentà al Festival Grec Jordi Dandín , de Molière Posteriorment, dirigí nombrosos muntatges, entre els quals destaquen Tartuf, o L’impostor , de Molière 2000 Enric IV , de L Pirandello 2001 Primera història d’Esther , de S Espriu 2007, o El cercle de guix caucasià , de B Brecht 2008, entre molts altres El 2002 creà a Barcelona La perla 29, un espai per a la…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’…

A deu anys es traslladà a París, a casa d’un germà seu escultor, on estudià Passà després pel centre dramàtic d’Estrasburg i retornà a Barcelona, a l’ Institut del Teatre S’interessà pel mim amb Pierre Saragoussi i Italo Riccardi Dins l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona fundà 1962 Els Joglars , juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font Nombrosos actors treballaren amb el grup, però ell fou l’únic que s’hi mantingué des del començament i el responsable de les obres que la companyia estrenava, a les quals imprimí un segell molt personal,…

L’any 1893 anà a l’Amèrica del Sud, on actuà amb una companyia de sarsuela Més tard actuà independentment com a transformista amb el pseudònim Toreski , que conservà en esdevenir el primer locutor de Ràdio Barcelona 1924, quan aquesta inicià les emissions Es féu enormement popular amb un programa de ventrilòquia en què feia parlar el ninot Míliu, amb el qual féu campanyes de beneficència que li valgueren una medalla del govern de la República El 1937 fou publicada la seva autobiografia Una vida Toreski

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de…

Estudià enginyeria de telecomunicacions i belles arts a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 2005 Es formà com a dramaturg a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre de Barcelona És autor de nombroses obres teatrals, que generalment dirigeix, centrades en temes polèmics d’actualitat i en les quals destaca l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir Destaquen les obres  Les millors ocasions 2002, premi Josep Robrenyo, Beckenbauer 2005, premi Ciutat d’Alcoi, Estralls 2006, premi Ciutat de València, la trilogia…