Resultats de la cerca
Es mostren 1790 resultats
Sven-Eric Bechtolf
Teatre
Actor i director teatral alemany.
Estudià al Mozarteum de Salzburg i actuà al Volkstheater de Viena, al Schauspielhaus de Zuric i al Schauspiel de Bochum La temporada 1996-97 fou nomenat director artístic del Thalia Theater d’Hamburg, on muntà Romeo und Julia , de Shakespeare, i Baal , de Brecht, entre d’altres Ha continuat la seva carrera de direccions teatrals amb Cyrano de Bergerac 1999, d’ERostand Der Reigen , d’ASchnitzler 2000, i Leonce und Lena 2001, de GBüchner, totes presentades al Burgtheater de Viena També ha dirigit escènicament òpera Pélleas et Mélisande 2004, de CDebussy Der Rosenkavalier 2004, de RStrauss…
Leo Bassi
Teatre
Actor nord-americà.
Nascut en una gira pels Estats Units en el si d’una família que fa 140 anys que es dedica al circ i les varietats De la mà del seu pare, que havia treballat amb Groucho Marx, Laurel & Hardy i Louis Armstrong, debutà a sis anys a Austràlia amb una pantomima d' Aladí i la llàntia meravellosa S'incorporà al xou familiar com a malabarista fins que, el 1975, inicià en solitari un eclèctic El circ més petit del món , que dugué per festivals internacionals d’arreu del món i amb què es guanyà una sòlida reputació pel seu estil personal de comèdia provocadora Entre els seus espectacles destaquen…
Boleslaw Barlog
Teatre
Director teatral i realitzador cinematogràfic alemany.
Començà la seva activitat a la Volksbühne de Berlín, dirigí el Schlossparktheater de Berlín i fou director del Schiller-Theater en 1950-72, on realitzà muntatges memorables de Schiller Wilhelm Tell , 1951, Goethe Faust , 1954 i Lessing Nathan der Weise , ‘Nathan el savi’, 1962 Sovint atacat per una crítica precipitada, fou un dels primers a donar a conèixer SBeckett i EAlbee al públic alemany
Alfonso Armada
Teatre
Periodista, dramaturg i director d’escena gallec d’expressió castellana.
Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001
Ignacio Amestoy Egiguren
Teatre
Dramaturg basc d’expressió castellana.
Guanyà el premi Lope de Vega amb Ederra 1981 Amb Doña Elvira, imagínate Euskadi 1986 féu una arriscada revisió del violent aventurer Lope de Aguirre des de la realitat actual del País Basc Fou duta a escena pel grup Geroa de Durango sota la direcció d’Antonio Malonda Amb el mateix grup estrenà Durango, un sueño 1439 1989, una nova incursió en la història des d’on revisa el present, com tornà a fer en el monòleg Yo fui actor cuando Franco 1990 o a Betizu, toro rojo 1993 Amestoy recull la tradició social i testimonial del teatre i esdevé un autor extremament compromès
Antoni Albà i Noya

Antoni Albà i Noya
Club Cambra (CC BY-SA 2.0)
Teatre
Actor i director de teatre.
Es formà en mim i pantomima a l’escola de teatre El Timbal i a l’Institut del Teatre de Barcelona 1979-80 i els anys 1982-84 estudià a l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, centre on fou professor l’any 2000 El 1979 creà el grup de teatre infantil La Tussa Després d’actuar en diverses companyies, com ara El Tricicle, La Trinca o L’Estaquirot, el 1985 fundà la Compagnie DramBakus, a partir de la qual es feu un lloc en el món teatral català amb interpretacions i espectacles caracteritzats per l’humor i el virtuosisme interpretatiu, en els quals sobresurten les imitacions de…
Manel Barceló i Serrano
Teatre
Actor.
El 1978 s’inicià en el teatre professional i fundà, juntament amb Pep Bou, la companyia de teatre infantil Pa de ral El 1979 s’incorporà a Els Joglars per a l’espectacle L’Odissea El 1983 estrenà La tigressa i altres històries , de DFo i FRame, monòleg que, representat al llarg de gairebé vint anys, suposà la seva consolidació com a intèrpret solista, que Shylock , de GArmstrong 2000, pel qual rebé l’any 20001 el Premi Ciutat de Barcelona d’arts escèniques, ha acabat de consagrar Ha participat en altres muntatges, com ara Fiestaristófanes , amb direcció de SDoufexis 1985, Carícies , de…
Enric Nolla i Gual
Teatre
Dramaturg veneçolà d’expressió catalana.
Es donà a conèixer amb Hurracà , finalista al premi Ignasi Iglésias 1995 i duta a escena el 2000 per RDuran, que és una tragèdia rural amb un cert to de realisme màgic Al festival de Sitges del 1996 estrenà A pas de gel en el desert i al del 2000 presentà Tractat de blanques L’any 2003 estrenà Àrea privada de caça , dirigida per RDuran
Marta Carrasco i Llovet

Marta Carrasco
Dansàneu
Dansa i ball
Teatre
Dansarina, coreògrafa, creadora escènica, directora i pedagoga teatral,
Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera, s’inicià al món de la dansa amb les companyies d’Anna Sánchez 1984, la Kenmerk Dansproject, d’Ivan Boermeester 1988, i Mudances, d’Àngels Margarit 1989 L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Ollé, amb la qual realitzà espectacles com Qué pasó con las Magdalenas , Estem divinament o Aquí no hi ha cap àngel , sobre textos de Mercè Rodoreda Collaborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó 1994 i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent 1995, un espectacle sobre la solitud i la debilitat humana, al qual seguí …
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina