Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Abel Folk i Gilsanz

Abel Folk en una escena de l’obra Agost
© TNC / David Ruano
Teatre
Cinematografia
Actor i director teatral i cinematogràfic.
S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…
,
Santi Ibáñez

Santi Ibáñez
Cinematografia
Teatre
Actor de teatre, cinema i televisió.
S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons
Jaume Ferrús
Cristianisme
Teatre
Teòleg i dramaturg.
Doctor en teologia per París 1534, fou catedràtic, a València, de lògica 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Participà en el concili de Trento en nom del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja Eficaç collaborador de l’arquebisbe de València, Juan de Ribera, dins l’esperit contrareformista, exercí una influència capital sobre la vida intellectual i religiosa de València, i fou examinador sinodal 1584, vicecanceller de la universitat i paborde de la seu 1590 És autor d’un acte sacramental en…
Antonin Artaud
Teatre
Teòric del teatre i actor francès.
El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions, que fracassà…
Marta Angelat i Grau
Teatre
Actriu.
Filla de l’actor Josep Maria Angelat, començà a dedicar-se a la interpretació els anys setanta En teatre, cal destacar les seves actuacions en les obres Festen 2005, de Thomas Vinterberg i Mogens Rukov, dirigida per Josep Galindo i Pablo Ley La cabra o Qui és Sylvia 2005, d’Edward Albee, dirigida per Josep M Pou Carnaval 2006, de Jordi Galceran, dirigida per Sergi Belbel el monòleg L’any del pensament màgic 2008, de Joan Didion, amb direcció d’Òscar Molina L’arquitecte 2011, de David Craig, dirigida per Julio Manrique Sí, primer ministre 2013, d’Antony Jay i Jonathan Lyn, dirigida per…
Rosa Novell i Clausells

Rosa Novell i Clausells (2014)
© Focus / Jordi Folch
Teatre
Actriu i directora teatral.
Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint, La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de…
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
Paco Azorín

Paco Azorín
© David Ruano
Teatre
Escenògraf i director d’escena.
Format a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona 1992-96, aviat començà a treballar per a alguns dels directors més importants del país En els seus primers treballs ja mostrà una gran capacitat per a copsar el missatge de les obres i dels directors d’escena i reflectir-lo en els escenaris, amb una gran economia de mitjans Alhora, les seves escenografies han demostrat una gran adaptabilitat a diferents espais, dels quals extreu els principals avantatges Dels seus muntatges cal esmentar, entre molts altres treballs, les obres Misery 1998, de S King, dirigida per David Plana Ay,…
Emma Vilarasau i Tomàs

Emma Vilarasau en una escena de l'obra de teatre Agost, dirigida per Sergi Belbel al TNC
© David Ruano / TNC
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Començà a actuar al grup d’aficionats Agrupació Teatral Maragall del seu poble Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona 1977-80 i amplià la seva formació amb personalitats com Lee Strassberg o Carlos Gandolfo Just l’any següent entrà a formar part de l’equip del Teatre Lliure Bona part de la seva carrera està vinculada a la companyia del Teatre Lliure, per a la qual treballà en L’Hèroe i Al vostre gust , dirigides, respectivament, per Fabià Puigserver 1982 i Lluís Pasqual 1983, La bona persona de Sezuan 1988, de B Brecht, dirigida per F Puigserver, Els gegants de la muntanya ,…
,
Teatre i dansa 2015
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció En l'àmbit de les arts escèniques, l'any 2015 va estar marcat per una certa continuïtat en la recuperació iniciada l'any anterior Així, la temporada 2014-15 es va tancar als teatres barcelonins amb un augment d'un 7% en la recaptació i d'un 3% en l'ocupació, en relació amb les dades de la temporada anterior Les sales de menys de 200 espectadors van ser les que van tenir un augment més considerable d'espectadors, mentre que les funcions familiars i de dansa van patir novament una davallada important Es va mantenir també la consolidació de l'autoria catalana apuntada les darreres…