Resultats de la cerca

Es formà en mim i pantomima a l’escola de teatre El Timbal i a l’Institut del Teatre de Barcelona 1979-80 i els anys 1982-84 estudià a l’École Internationale de Théâtre Jacques Lecoq de París, centre on fou professor l’any 2000 El 1979 creà el grup de teatre infantil La Tussa Després d’actuar en diverses companyies, com ara El Tricicle, La Trinca o L’Estaquirot, el 1985 fundà la Compagnie DramBakus, a partir de la qual es feu un lloc en el món teatral català amb interpretacions i espectacles caracteritzats per l’humor i el virtuosisme interpretatiu, en els quals sobresurten les imitacions de…

És considerat com l’autor més important de la dinastia yuan, sobretot per una obra encara avui apreciada, Xi Xiangji ‘Història de la cambra de l’oest’, basada en un conte popular Aquesta peça destaca per la força dels caràcters i la vivacitat del diàleg

Membre i, després, “príncep” de la Cambra de Retòrica de la seva ciutat És autor del poema èpic Het leven en dood van Jesus Christus ‘Vida i mort de Jesucrist’, 1694 La seva obra dramàtica més coneguda és De gecroonde Leerse ‘La bota coronada’, on introdueix la figura de Carles V Adaptà al neerlandès Le Cid de Corneille

Mestre d’escola i director de la cambra de retòrica De Olijftak a Anvers A 17 anys escriví la seva primera obra De gulzigheid , ‘La golafreria’, estrenada el 1639 aquesta comèdia i sis més, escrites entre el 1644 i el 1678, formen el cicle teatral De zeven hoofdzonden ‘Els set pecats capitals’, 1682 Fou un dels pocs autors flamencs apreciats als Països Baixos al seu temps Renovà la temàtica medieval mitjançant la historització i l’actualització, el realisme còmic i la manipulació del llenguatge popular

La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera…

Comerciant de mitges i membre d’una cambra de retòrica, les seves primeres obres teatrals encara foren escrites sota les directrius d’aquestes associacions Estudià llatí i s’acostà als cànons del teatre clàssic Traduí Sèneca, Sòfocles i Eurípides El 1637 fou inaugurat el teatre d’Amsterdam amb una obra seva Els termes de què tractà són generalment bíblics, sobretot després de la seva conversió al catolicisme ~1640 La força de la seva dramatúrgia està en la gran sonoritat de la versificació barroca Conreà la poesia lírica i la sàtira, a causa de la qual fou molt temut De les seves…

Cursà la carrera de dret i ocupà diversos càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim de Feliu Aleu Escriví per al teatre La vida d’un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable  Les golfes 1957 i  El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època Formà part de la Penya Santamaria i fou un dels…

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El…

Fundat el 1981 sota la direcció artística d’ Els Comediants , és un gran aparador té com a objectiu la dinamització del mercat de les arts escèniques amb un interès especial en les arts de carrer, els espectacles visuals i els no-convencionals i la internacionalització dels creadors, així com la promoció de les creacions dels artistes emergents, l’impuls de la formació artística i de la gestió de la cultura i la generació d’aliances estratègiques per desenvolupar circuïts o produccions transnacionals d’arts de carrer És regida per un Consell d’Administració del qual formen part l’Ajuntament…

Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…