Resultats de la cerca

Industrial tèxtil, estrenà diverses obres al Centre Catòlic de Granollers, caracteritzades per l’absència de personatges femenins Enrique VIII, el Nerón de Inglaterra 1887, Lo promès de la Sila 1887 i Lo rector de Granollers 1893, entre altres

Estudià a l’Escola del Teatre de Barcelona El 1946 debutà en teatre castellà, però passà al català tot seguit que fou reprès Estrenà obres de JMde Sagarra, Bala perduda 1950, de Lluís Elias, etc El 1963 es féu càrrec de l’empresa del Teatre Romea, on creà les sessions Dilluns del Romea per a grups de cambra i amateurs El 1964 estrenà En Baldiri de la costa, amb èxit comercial Fou empresari del Teatre CAPSA de Barcelona, on assolí èxits amb obres teatrals de caràcter renovador, com l’obtingut en 1971-72 amb El retaule del flautista , de JTeixidor, en la qual obra també actuà El 1983…

Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Ha estat director de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega 1991-95 Ha dirigit la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona 2002 i des dels inicis 1998 el Teatre de Ponent de Granollers Ha estat professor de l’Institut del Teatre fins a la seva jubilació És fill del director de teatre Frederic Roda i Pérez i net del polític Frederic Roda i Ventura

S'agrupen a través de la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona COSABA, que, alhora, pertany a la coordinadora estatal de sales alternatives En les darreres temporades hagueren de tancar dues sales per problemes econòmics, el Teatre Malic 2002 i l’Artenbrut 2005 Malgrat tot, la incorporació del Teatre de Ponent de Granollers i de la sala La Planeta de Girona, i la firma d’un conveni amb l’Institut de les Indústries Culturals de la Generalitat 2005, significà la consolidació del model teatral representat per aquest tipus de sales, i la seva extensió al conjunt del…

La iniciativa s’encetà el 1996 amb la collaboració de les ciutats d’Alcoi, Benicàssim, Dénia, el Vendrell, Gandia, Granollers, Manacor, Palma, Reus, Tàrrega, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú i Vila-real, i amb la participació de les companyies La Dependent, Iguana Teatre i Ferran Madico El 1997 hi participaren els grups Moma Teatre, Zotal Teatre i Teatre De Què La consolidació d’aquesta iniciativa es refermà amb l’ampliació del circuit teatral que ja formen més de vint ciutats de les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i, des del 1999, Andorra Les companyies que feren…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural 1981 i…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…

S'inicià en el teatre d’aficionat a la Sala Cabanyes de Mataró, i posteriorment cursà estudis a l’Institut del Teatre de Granollers, de la mà de Frederic Roda, i al de Barcelona Debutà professionalment amb Josepet de Sant Celoni , de SRusiñol 1978 Des d’aleshores ha participat en nombrosos espectacles i ha estat guardonat amb els premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya per la sèrie de televisió  La Granja  i el de la Crítica de Barcelona per La presa , de C McPherson dirigida per Manel Dueso, 1999 i La vida es sueño, de Calderón de la Barca dirigida…

Conegut amb el nom de ploma de  Xesc Barceló , signà alguns textos amb el pseudònim Max Bob Collaborador en diversos muntatges teatrals, publicà, com a poeta, Horitzons de pedra 1969, premi Ciutat de Manacor Com a dramaturg, és autor de les obres El duc Meu-Meu 1978, estrenada el 1977, premi Ciutat de Granollers de teatre 1971 i  Entraré de nit 1980, premi Ciutat de Sabadell de teatre 1972 També conreà la narració amb  La sabata de l’emperador Orfran 1974 i  Bang o la bona estrella 1982, i amb les novelles  El paratge de l’aranya 1973,  L’illa de Saturn 1991, amb Eduard Cortés…