Resultats de la cerca

El 1622 succeí el seu pare com a alcaid de la Casa de les Comèdies de València Autor de diverses comèdies, com la feta en collaboració amb Marc Antoni Ortí, Nuestra Señora de los Desamparados 1669, i de nombroses peces teatrals menors Publicà diversos llibres de poemes, un dels quals, el Tropezón de la risa 1629 o 1674, conté romanços, sàtires i unes gracioses endechas en català, que hom considera una de les mostres més reeixides de la lírica barroca catalana

Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre les comèdies  El arte de hacerse amar 1856 i Ojo al Cristo 1886, els drames La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867 i Los comuneros de Cataluña 1871, i nombroses novelles de tipus sentimental Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona 1868, on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878, entitat que ben aviat presidí 1880-81 Als seus Jocs Florals del 1882 obtingué la flor natural Defensà una…

Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i la darrera…

Fill de Francesc Soler i Rovirosa , mort el seu pare, aprengué l’escenografia en bona part autodidàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilumara A més d’escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agençaaparadors Entre les seves obres hi ha Pastorets , estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito , la revista Ohé, Ohé , escrita per ell mateix, i Plàstic films , la seva darrera obra

Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…

Debutà professionalment el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa , de Josep Maria de Sagarra Aquest any esdevingué director de la Companyia Maragall, titular del Teatre Romea , amb la qual estrenà, fins el 1957, nombroses obres interpretades per destacats  actors, entre d’altres, Maria Matilde Almendros , Maria Vila , Mercè Bruquetas , Rafael Anglada o Lluís Orduna , i fou mentor de joves actors, molt especialment de Núria Espert Aquests anys fundà la seva pròpia companyia, el Teatre Experimental de Barcelona, amb el qual féu una gira per Itàlia 1954 L’any 1957 estrenà Juli Cèsar…

Vida i obra Fill del notari de València Marc Antoni Ortí, fou ell mateix notari des del 1618 i succeí al seu pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del regne Fou comptador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat Es casà amb Maria Moles i Llopis, filla del metge de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i el 1645 obtingué privilegi de noblesa Són fills seus els poetes Marc Antoni i Josep Ortí i Moles És autor, amb Jacint Alfons Maluenda, de la Comedia famosa la Virgen de los…

Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra  La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres  Marat-Sade 1983  El cafè de la Marina 1984  A la meta 1995, premi de la Crítica…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Introducció Sembla que el teatre no es ressent de la crisi O, com a mínim, això semblen demostrar les dades d'ocupació de la temporada 2008-09, molt semblants a les de l'anterior D'altra banda, durant aquest any, Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, va anunciar que deixarà la direcció del teatre el 2011, mentre que Sergi Belbel, al capdavant del Teatre Nacional des del 2005, va renovar el càrrec per quatre anys més, si bé va anunciar que seran els últims Es perfilen, doncs, canvis a l'horitzó de l'escena teatral catalana Finalment, el 2009 ens van deixar dues figures cabdals del teatre…