Resultats de la cerca

Escriví, amb John Fletcher, una cinquantena de peces, circumstància que impossibilita la crítica moderna per a destriar la participació de cada dramaturg Llur producció va de la tragèdia a la comèdia d’embolic, de la qual són considerats, a Anglaterra, els fundadors The Woman Hater ‘El misogin’, 1607, Four Plays in One ‘Quatre obres en una’, 1608, The Knight of the Burning Pestle ‘El cavaller de la mà de morter ardent’, 1611, A King and No King ‘Rei i no rei’, 1611, Coxcomb 1612, The Scornful Lady ‘La dama desdenyosa’, 1616, etc Llur popularitat fou equiparable a la de…

Convertit al protestantisme, conegué la persecució i l’exili Fou bisbe d’Ossory i de Canterbury Escriví per al teatre moralitats a la manera medieval, com Moses and Christ 1548, i la primera comèdia històrica en anglès King John 1548 És també autor de l’obra biogràfica Illustrium maioris Britanniae scriptorum Summarium 1548-49

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983

Escriví moltes peces dramàtiques en collaboració amb Francis Beaumont Collaborà també amb Massinger The Little French Lawyer, 1619 The Spanish Curate , 1662, amb Shakespeare segurament, a King Henry VIII i a The Two Kinsmen , i, encara, amb altres autors Tot sol escriví The Faithful Shepherdess 1609, Bonduca 1614, The Loyal Subject 1618, The Pilgrim 1621, etc Les seves peces, destinades a teatres privats, plenes de rèpliques enginyoses, amb reminiscències dels teatres castellà i francès contemporanis, solen tenir una trama plena d’imaginació i un desenllaç inesperat

La publicació del seus escrits sobre teatre, quan era universitari a Oxford, He That Plays the King ‘Ell que fa el paper del rei’, 1950 representà un revulsiu pel teatre convencional de després de la Segona Guerra Mundial Fou qui més ajudà la generació dels angry young men a través de les revistes on publicava les seves crítiques Director literari del Teatre Nacional britànic, fou contrari a la censura, i ideà una de les comèdies eròtiques de més èxit dels anys setanta, Oh, Calcutta 1969

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà Tristan und…

Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise Blood 1979,…

Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador de l’òpera…

Fou publicada per primera vegada el 1602, bé que incompleta, i, més tard, entre d’altres edicions, en la general apareguda el 1623 Té com a personatge central sir John Falstaff, noble empobrit per una vida de desordre, de presència voluminosa, cínic i enredaire, que ja apareixia en les dues parts del King Henry IV Falstaff s’acosta a dues dones casades, les senyores Ford i Page, i les cites que aquestes li donen a fi de burlar-se'n millor, la gelosia del senyor Ford i les lluites entre els pretendents d’Anne, filla de la senyora Page, motiven una acció esqueixada i alegre, de…

Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio  1952, de L Lucía  La fierecilla domada 1956, d’A Román  La venganza 1957, de JA Bardem  King of Kings 1960, de N Ray  La loba y la paloma 1973 i  Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón ,…