Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Magdalena Puyo i Bové

Magda Puyo
© David Ruano / Focus
Teatre
Directora teatral, més coneguda per Magda Puyo.
Llicenciada en filosofia i ciències de l’educació, s’inicià com a actriu en el teatre universitari Feu cursos de dansa contemporània, tècnica vocal, interpretació, dramatúrgia actoral i direcció El 1994 fundà Metadones, grup de teatre nascut amb esperit renovador i amb una estètica peculiar basada en la confluència de diferents disciplines artístiques llenguatges audiovisuals, musicals i coreogràfics Amb aquest conjunt feu relectures heterodoxes de clàssics, com Lorca en l’espectacle La Bernarda es calva 1994, Eurípides a Medea Mix 1996 o Shakespeare a Ricard G 2000 El 1997 dugué a terme la…
Imperio Argentina
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’actriu cinematogràfica espanyola Magdalena Nile del Río.
Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951
Festival Internacional de Teatre de Sitges
Teatre
Festival de teatre instituït el 1967.
Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, organitzada per la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges fins el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i impulsà joves autors, directors i escenògrafs Després d’un parèntesi de dos anys, fou reprès el 1977 sota la direcció de Ricard Salvat, que li donà projecció internacional El 1991, amb el nom de Sitges…
Franz Xaver Kroetz
Teatre
Dramaturg alemany.
Les seves peces s’inspiren en el teatre popular i pel seu cru naturalisme han ocasionat escàndols Reflecteixen sobretot la problemàtica tant de la classe obrera com del proletariat rural, la seva repressió i alienació i la impossibilitat de sortir d’un medi inhumà creat per la falsa moral de l’ordre social existent En les peces Das Nest ‘El niu’, 1975, les adaptacions de FHebbel Maria Magdalena 1973 i Agnes Bernauer 1977 i Nicht Fisch nicht Fleisch ‘Ni carn ni peix’, 1981, s’acosta a un realisme semblant al de BBrecht Entre les seves obres teatrals també destaquen Gute Besserung…
Maurici Vilomara i Virgili

Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…
,
Sitges Teatre Internacional
Teatre
Festival de teatre.
Des del 1991 l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991 L’any 1992 no hi hagué edició El 1993 fou reprès sota la direcció de Joan Ollé, època durant la qual el festival amplià els àmbits de treball Així, es crearen els cicles ‘Paraula d’Autor’, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors 1999 o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’…
Miquel Moragas i Ricart

Miquel Moragas i Ricart
© Fototeca.cat
Teatre
Cinematografia
Escenògraf.
Fill d’un fuster, el 1859 començà a treballar al taller del també escenògraf Josep Planella , al teatre Principal A disset anys ja era oficial major Esdevingué un dels millors dissenyadors de paisatges i d’interiors catalans d’estil realista i feu nombroses decoracions per al teatre català del Romea El 1874 se separà del seu mestre i muntà el seu propi taller, collaborant amb Francesc Coberta Soler i Rovirosa Del 1881 al 1888 feu societat amb Fèlix Urgellès , amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès, i pintaren decoracions per a les obres Sota terra, Joan Blanques , etc, i…
,
passió
Literatura
Teatre
Representació de la passió de Crist provinent del drama litúrgic
medieval ( misteri
) i, en darrer terme, del cant litúrgic de la pàssia
.
Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…
Lluís Soler i Auladell

Lluís Soler i Auladell en una escena de l’obra Canigó
© TNC / David Ruano
Teatre
Actor.
Es dedicà professionalment al teatre més tard del que acostuma a ser habitual El 1990 actuà a Fi de partida , de S Beckett dirigida per Jordi Mesalles, i a El banc , d’A Guelman dirigida per Boris Rotenstein, i guanyà el premi Revelació de la crítica teatral de Barcelona El 1991 intervingué, entre d’altres, a Somni d’una nit d’estiu amb direcció de Calixto Bieito i a Desig , de JM Benet i Jornet dirigida per Sergi Belbel Inicià una collaboració amb Belbel que s’ha perllongat en els anys i fins el moment han realitzat més d’una quinzena d’obres conjuntament, entre les quals destaquen El…
Les Tres Maries
Teatre
Antiga representació litúrgica que escenificava el text evangèlic de Marc (16, 1-8) i Lluc (24, 1-10), on es parla de les tres Maries (Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Maria Salomé), que en anar al sepulcre per ungir més bé el cos de Crist constataren la seva resurrecció.
Es representava a Vic al s XII, segons el text del seu famós tropari, on consta la música més antiga, i es féu comú a tot el Principat de Catalunya i Mallorca, on al s XIV es representava a les places públiques Tenia lloc el dia de Pasqua al matí Persistí fins a les prohibicions del concili tridentí A Girona, en concret, fou prohibida el 1566