Resultats de la cerca

Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama 

Relacionat inicialment amb els crepusculars Tignola, 1911, adquirí notorietat principalment amb drames històrics o llegendaris a la manera de D’Annunzio La maschera di Bruto 1908, La cena delle beffe 1909, L’amore dei tre re 1910, La Gorgona 1913, etc

Es caracteritza pel joc de paraules, la mímica i la improvisació Són peces breus que, a manera dels nostres entremesos, s’intercalen entre les peces d’un espectacle nō Per primer cop es veieren a Catalunya en el marc del Colloqui de Teatre Medieval celebrat a Girona el 1992, interpretades per la companyia Sigueyama

Autor de Tragedia llamada Josefina 1540, la qual tracta, d’una manera molt lliure, del tema bíblic de Josep, i fou inclosa a l’índex de llibres prohibits el 1559 Reuní poemes i narracions a Cortes de casto amor y cortes de la muerte , acabat i publicat per Luis Hurtado de Toledo el 1557

Convertit al protestantisme, conegué la persecució i l’exili Fou bisbe d’Ossory i de Canterbury Escriví per al teatre moralitats a la manera medieval, com Moses and Christ 1548, i la primera comèdia històrica en anglès King John 1548 És també autor de l’obra biogràfica Illustrium maioris Britanniae scriptorum Summarium 1548-49

Autor de drames històrics, a la manera de Racine, sentimentals i eròtics, obtingué un gran èxit durant la Restauració anglesa Virtue betrayed or Anna Bullen ‘La virtut traïda o Anna Bolena’, 1692, The Island Queens or The Death of Mary, Queen of Scotland ‘La reina de l’illa o la mort de Maria, reina d’Escòcia’, 1684, etc

La seva aportació al teatre contemporani es comparable a la d’Eliot i Joyce en poesia i novella Fill d’actors, menà una vida turbulenta que es reflectí en la seva obra Estudià un any a la Universitat de Princeton 1906 i féu diversos oficis, entre els quals el de mariner Casat el 1909, es divorcià el 1912 Casat dues vegades més, la tercera muller li sobrevisqué La tuberculosi li féu passar un any en un sanatori i “tornar a néixer”, segons expressió pròpia, i aquesta malaltia, en certa manera, decidí la seva carrera de dramaturg La primera obra, The Web 1913-14, féu possible el seu ingrés a la…

Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel

El seu teatre, d’estructura tradicional i d’àgil diàleg, planteja sovint problemes polítics, religiosos o morals resolts de manera convencional, com La muralla 1954, una de les obres de més èxit de la postguerra espanyola Altres obres són Criminal de guerra 1951, Historia de un resentido 1956, La ciudad sin Dios 1957, La herencia 1958, etc Conreà també la comèdia Una muchachita de Valladolid , 1957 La visita que no tocó el timbre , 1950 La seva última obra fou La pasión de amar 1991, una comèdia historicista

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou dissolta de…