Resultats de la cerca

Moltes de les seves obres, en versió original castellana, s’han estrenat en català A banda d’un primerenc L’afilador de pianos 1992, destaca Valencia , obra estrenada al Festival Grec de Barcelona el 1997 sota la direcció de Rafel Duran, un viatge absurd, tragicòmic i surrealista que un home emprèn a l’atzar a la recerca de la seva identitat, en què l’autor fa gala d’una gran originalitat i un remarcable sentit de l’humor Estrenà Cocodrilo a Alcoi sota la batuta d’Alejandro Jornet 1998 i Ultramarins al festival de Sitges del 1999, dirigit per Yvette Vigatà, espectacle que rebé el premi Serra…

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

L’acció transcorre en un cafè de mariners d’un poble de la costa empordanesa, el propietari del qual és el cafeter Libori, vidu amb dues filles, Caterina i Rosa Caterina, una dona jove amb un secret inconfessable, viu amb preocupació el casament de la germana amb en Rafel i la perspectiva d’un matrimoni de conveniència acordat pel pare amb un senyor rossellonès anomenat Bernat Caterina estima un pescador, Claudi, que vol fer les Amèriques i amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat La trama té un desenllaç feliç per a la protagonista Construït amb versos decasíllabs sense rima…

Cursà la carrera de dret i ocupà diversos càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim de Feliu Aleu Escriví per al teatre La vida d’un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable  Les golfes 1957 i  El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Representaren, sobretot la primera, un intent de renovació, fet amb tècniques realistes, en el pobre panorama teatral de l’època Formà part de la Penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’…

Com a actor collaborà en l’Agrupació Avenir, fundada per Felip Cortiella en ple modernisme Escriví peces de caràcter popular, jocós o melodramàtic, que assoliren grans èxits Cultivà la comèdia — Com més serem més riurem estr 1931— i el sainet — Un milionari del Putxet estr 1927, La Mary Pickford del carrer de l’hospital estr 1929, La veïna del terrat estr 1930, El paradís artificial 1930, La més bonica del barri estr 1933, entre d’altres També és autor de sarsueles, com Parisette 1927 música de Cassià Casademont, i d’operetes Deauville, port de París 1932 música de Josep M Torrents Amb Josep…

Fou creat per  Feliu Formosa , que fou també el primer director dramàtic, juntament amb Francesc Nello La sigla CICF del nom prové del primer local cedit al grup, el Centre d’Influència Catòlica Femenina El 1967 participà en l’operació coneguda com a off-Barcelona , amb la qual s’endegà una temporada teatral fora del circuit oficial a l’Aliança del Poble Nou, representant unes estrenes d’una gran qualitat  Els baixos fons , de Maksim Gor’kij, i Les noces de Fígaro , de Beaumarchais Representaren també La cova del drac Txaf 1966, Simfonia americana 1966,  L’Arca de Noè al port d’…

Des de la seva creació, el 13 de febrer de 1986 amb el nom de Serveis de l’Espectacle Focus , ha produït i exportat arreu de l’Estat espanyol més de noranta espectacles de format i estil variats, entre els quals destaca La extraña pareja 1994, que superà els cinc anys en cartellera El 1997 inicià la seva internacionalització amb l’estrena de La verbena de La Paloma , dirigida per Calixto Bieito, al Festival de Teatre d’Edimburg Encarregada de la gestió dels teatres de Barcelona Borràs 1990, Condal 1992, Teatre Principal 1997-2006, conjuntament amb l’empresa Balañà, Teatre Romea 1998,…

Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser…

Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…

Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el feu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…