Resultats de la cerca

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El sarau de l’…

Fou redactor de La Publicitat Traduí al català obres teatrals com L’enemic del poble i Hedda Gabler, d’Ibsen, Els teixidors de Silèsia , de Gerhardt Hauptmann, i Joventut de príncep , de Wilhelm Meyer-Förster És autor dels drames Els cimals 1901, La força 1919 i, en collaboració amb Josep M Jordà, de traduccions d’obres teatrals al castellà Part de la seva obra inèdita és a la Biblioteca Popular de Figueres

Doctor en medicina, activitat que exercí professionalment, inicialment escriví en castellà i català, i des del 1960 només en català Té una abundant producció teatral, i fins el 1998 la seva obra publicada fou exclusivament en aquest gènere Es donà a conèixer amb Torna un home , premi Maragall 1955, estrenada al Teatre Romea el 1956 Estrenà després No hay camino 1959 al teatre Candilejas de Barcelona i La hora de todos  1960 al teatre María Guerrero de Madrid La seva obra Antígona 66 , una peça que marcà una de les línies més persistents de la seva dramatúrgia, premi Josep Maria de Sagarra…

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…

Estudià al Centre Dramàtic d’Osona, i formà part de la companyia de teatre La Gàbia de Vic, encara que la major part de la seva trajectòria com a actor queda estretament vinculada a Els Joglars Des del seu ingrés a la companyia d' Albert Boadella , amb l’espectacle Teledeum 1983, n'ha participat en tots els muntatges, tant televisius com teatrals Els treballs que l’han consolidat com un dels actors més sòlids i creatius han estat els papers protagonistes en la famosa trilogia que Els Joglars dugueren a terme sobre personatges catalans moderns Jordi Pujol Ubú President , 1996,…

Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista , de J Teixidor 1972, o també collaborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S Espriu i R Salvat 1970 Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther , de S Espriu dirigit per Ricard Salvat, 1977, L’hèroe , de S Rusiñol dirigit per Fabià Puigserver, 1982, Fleca Rigol, digueu , de J M Muñoz Pujol dirigit per Ramon…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Fill de Frederic Roda i Ventura , estudià dret, i compaginà l’advocacia amb una intensa activitat cívica i cultural, que el portà a fundar CC 1954, grup nacionalista catòlic amb, entre altres, Jordi Pujol Fou, però, en l’àmbit teatral, que centrà les seves iniciatives, sobretot amb la fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona 1954, de la qual en fou el principal mentor, incorporant obres dels principals autors europeus Com a director, hi estrenà  Un caprici , d’A de Musset 1957,  La teta gallinaire , de F Camprodon 1957,  Antígona , de S Espriu 1958,  L’auca del senyor…

S’inicià en el teatre amb el Grup d’Estudis Teatrals d’Horta, amb el qual participà en muntatges com Home amb blues 1977 o Antígona , de Salvador Espriu 1978, ambdues dirigides per Josep Montanyès Com a actor ha treballat amb nombroses companyies, com la Companyia Núria Espert Una altra Fedra, si us plau , d’Espriu dirigida per Lluís Pasqual, 1978 Zitzània Teatre Marat Sade , de Peter Weiss dirigida per Pere Planella, 1982 la companyia Adrià Gual Fills d’un déu menor , de Mark Medoff dirigida per Ricard Salvat, 1984 la companyia de Josep M Flotats Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand…

Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al  Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies  Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…