Resultats de la cerca

La seva obra pertany tant a la literatura uruguaiana com a l’argentina Installat a La Plata 1893, es dedicà al periodisme, collaborant en El Siglo i La Razón , de Montevideo, i en La República , de Rosario Políticament fou partidari dels blancos La seva obra, molt influïda per Ibsen i pels novellistes russos, palesa un realisme de caire tràgic, alhora que és teatre d’idees i de costums rurals i urbans de to nacionalista, i reflecteix encertadament caràcters i ambients Cal destacar-ne M'hijo el dotor 1903, La Gringa 1904 i Barranca abajo 1905, de tema rural, i En familia 1905 i Los muertos…

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …

Escriví “moralitats”, allegories i farses de costums, de temes bíblics i de to satíric relacionat amb el corrent erasmista del moment La seva variada producció 38 peces fou publicada sota el títol de Recopilación en metro 1554, de la qual es destaquen les Farsas del Santísimo Sacramento i la Farsa de la Muerte

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig 1992, dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual Amb la companyia L’idiota estrenà  Kràmpack premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003, a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid Seguiren la comèdia Fum, fum, fum 1995 i la inquietant Sóc lletja 1997, en collaboració amb Sergi Belbel Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses 2001, comèdia que…

Debutà el 1957 amb un muntatge teatral de Tot esperant Godot , i durant molts anys alternà els escenaris amb la televisió De la seva llarga trajectòria teatral destaquen les obres  El lector por horas , de Josep Sanchis Sinisterra, estrenada el 1999 el Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de José Luis García Sánchez i per la qual fou guardonat amb el premi Max i el Fotogramas de Plata com a millor actor, i el monòleg La lengua madre , escrit per Juan José Millás, i que representà entre el 2012 i el 2014 A la televisió protagonitzà, entre d’altres, la sèrie  Los hombres de…

El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc, L’amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats , algunes de to social Com a poeta conreà una línia popularista amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1935, Poemes de raval 1937, L’íntim recés 1937, Festeig 1938, Dolor de la guerra 1938, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor perdurable 1949

N'hi ha de documentats des del 1817 Fins a la postguerra eren representats per nens acollits al Collegi d’Orfes de Sant Vicent, que feien indistintament els papers masculins i els femenins Actualment són actors nens i nenes dels barris on hi ha altar Els personatges, dividits en incrèduls i creients, segueixen una tipologia gairebé estàtica, en la qual destaca el “motiló”, frare còmic que acompanya el sant Des del 1822 són escrits en català Entre els autors cal citar Joaquim Badia i Adell, Joaquim Balader, JBernat i Baldoví, Vicent Boix, Salvador Calvo, Josep Garulo, Lluís Navarro, Miquel…

Practicà de petita el cant i la dansa, i debutà a dotze anys amb l’espectacle Rapsodia española El 1948 interpretà el seu primer film Jalisco canta en Sevilla , de F de Fuentes, i prosseguí la seva carrera com a cantant i intèrpret cinematogràfica La hermana San Sulpicio  1952, de L Lucía  La fierecilla domada 1956, d’A Román  La venganza 1957, de JA Bardem  King of Kings 1960, de N Ray  La loba y la paloma 1973 i  Beatriz 1976, de G Suárez, etc La dècada de 1990, retirada ja del món del cinema, centrà la seva activitat professional com a presentadora de televisió Telecupón , 1991-97 Cine…

Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento, als regnes…