Resultats de la cerca

És autor d’un gran nombre de comèdies i sarsueles, algunes d’elles fetes en collaboració, molt conegudes al seu temps Genio y figura, El asombro de Damasco, etc

A partir, però, de l’època hellenística, el terme passà a designar només un cos de l’escena, avançat sobre l’orquestra i ornat, en ocasions, d’algunes semicolumnes o pilastres

Autor en la línia del teatre de l’absurd Tchin-Tchin , 1959 Comment va le monde, Môssieu , 1964 La nostalgie, camarade , 1974, etc, escriví també algunes novelles L’animal , 1955 Royal garden blues , 1959

Escriví nombroses peces de caràcter popular, com L’avarícia romp el sac 1874, Quatre còmics d’ocasió 1881, La iridectomania 1887, etc, i també algunes sarsueles en castellà Fou catedràtic de declamació del Conservatori de València

Autor d’una gran perfecció tècnica, assolí ràpidament un notable èxit amb peces tan conegudes com French Without Tears 1936, Separate Tables 1945, Goodbye, Mr Chips 1960, etc, algunes de les quals han estat portades al cinema

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…

Integrat en la “comèdia nova”, com Menandre, amb qui sovint rivalitzà, desenvolupà la seva activitat principalment a Atenes En resten fragments de les comèdies, algunes de les quals foren imitades per Plaute Émporos a Mercator, Thēsaurós a Trinummus i Fásma a Mostellaria

A partir del 1943 es féu conèixer pels seus muntatges d’autors com TSEliot, Strindberg, BBrecht i SO'Casey, de clàssics francesos, etc Des del 1947 participà en el Festival d’Avinyó, i del 1951 al 1963 dirigí el Théâtre National Populaire Actuà també en algunes pellícules

Es destacà com a autor de comèdies de gran vivacitat i enginy, com El pañuelo blanco 1870, El baile de la condesa 1872, El anzuelo 1874, etc, i d’algunes peces desbaratades de l’anomenat gènere buf És autor també de poesies Soledades , 1876 i de narracions Cuentos aragoneses , 1901