Resultats de la cerca

Milità a la política liberal Exercí càrrecs a l’ajuntament constitucional de Barcelona i a l’Acadèmia de Bones Lletres 1822 fou també director al teatre de la Santa Creu Escriví en el Diario de Barcelona  i en el Diario Constitucional , on publicà poemes revolucionaris de gran difusió popular També fou redactor i formà part del grup d’ El Propagador de la Libertad El 1824 emigrà a França, i, bé que en retornà el 1835, els esdeveniments polítics l’obligaren a expatriar-se definitivament El metre de les seves poesies i el respecte a les unitats d’alguna peça teatral, com Gonzalo Bustos de Lara…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona 1951-54 El 1955 s’inicià amb el ballet La Rambla de Joan Tena i Joan Cumellas Féu decorats i figurins per al Théatre de l’Étoile de París 1956, per a la televisió francesa i cubana, per al Carnegie Hall de Nova York 1957, etc, a més de diverses realitzacions a Barcelona Fou director artístic de la companyia de Roberto Iglesias, amb la qual recorregué tot Amèrica 1960-62 cal destacar les seves actuacions als països caribenys amb remarcables coneixements de l’estètica popular, Mèxic i els EUA, on féu llargues estades Treballà després per a l’Opéra de…

Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona  i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602  Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a…

Probablement cal atribuir la seva denominació al drama satíric , peça menor que a la Grècia antiga calia presentar a concurs juntament amb la trilogia tràgica Hom en coneix els trets més característics l’home domina el conflicte, no és vençut per les forces absolutes, com en la tragèdia, i dóna a la figura humana un enfocament més seriós que la comèdia De tota manera, ni a Grècia ni a Roma el drama no aconseguí d’imposar-se a aquests gèneres La pràctica escènica més aproximada al drama posterior cal trobar-la, als primers segles de l’era cristiana, a la Xina i a l’Índia, on era una…

Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…