Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Kjeld Abell
Teatre
Dramaturg danès.
Treballà a París i Londres com a decorador teatral, on aprengué les noves tècniques i tendències que li permeteren renovar el teatre danès En la seva tragicomèdia Melodien, der blev væk ‘Melodies que s’han perdut’, 1935 critica l’eixarreïda existència burgesa i la necessitat de recuperar la fantasia melodia per alliberar-se A Anna Sophie Hedvig 1939 critica el feixisme i justifica la violència exercida contra l’opressor
Alexandre Soler i Marije
Teatre
Escenògraf.
Fill de Francesc Soler i Rovirosa , mort el seu pare, aprengué l’escenografia en bona part autodidàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilumara A més d’escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agençaaparadors Entre les seves obres hi ha Pastorets , estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito , la revista Ohé, Ohé , escrita per ell mateix, i Plàstic films , la seva darrera obra
Benjamin Jonson
Teatre
Autor dramàtic anglès.
Orfe d’un predicador, i criat per un paleta, aprengué aquest ofici i serví com a soldat a Flandes després fou, des del 1597, actor i autor Escriví nombroses comèdies i dues tragèdies, Sejanus 1603 i Catilina 1611, en què sobre una estructura simple es destaca l’estudi de caràcters i la intenció satírica Les dues comèdies més reeixides són Volpone or the Fox 1605 traduïda al català per Rafael Tasis i The Alchimist 1610, i també Every Man out of his Humour 1598, que el féu famós, i The Poetaster 1602 És autor de nombroses màscares masques per a la cort de Jaume I The Masque of…
Maurici Vilomara i Virgili
![](/sites/default/files/2023-05/maurici-vilomara-virgili.jpg)
Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner…
,
Lluís Masriera i Rosés
Lluís Masriera i Rosés L’ombrel·la japonesa
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Teatre
Orfebre, pintor, escenògraf, comediògraf i director teatral.
Fill de Josep Masriera i Manovens, seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que féu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a Barcelona des del…