Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Teatre de Guerrilla
Teatre
Companyia teatral independent.
Fundada a Arbúcies per Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera Des de l’estrena del primer espectacle, Teatre total 1998, reivindiquen una manera de fer al marge dels corrents establerts dins el panorama teatral català del moment L’elecció del nom de la companyia respon a aquesta actitud de lluita per emergir enmig d’actors i companyies ja establerts i reconeguts Han estrenat Som i serem 1999 i El directe 2000, Eeuuropa 2003 i Fum 2008 Han rebut nombrosos premis, com el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor obra de teatre, el de la IV Mostra de Teatre Breu Barcelona…
Domènec Font i Morgades
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Escriví unes vint-i-cinc peces de diversos gèneres teatrals, no totes estrenades ni editades Destaquen la sarsuela Agafar-ho al punt 1879, el sainet líric Lo jueu de l’arraval de Reus 1889, la comèdia Buscar l’agulla 1876 i el drama L’infern 1882, en què reflecteix segurament la seva experiència personal d’empleat d’una entitat econòmica barcelonina Collaborà en diversos periòdics reusencs, entre els quals L’Escut de Reus
,
Rossend Arús i Arderiu

Rossend Arús i Arderiu
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Periodista i dramaturg.
Vida i obra Inicià estudis de dret i collaborà un temps en el negoci familiar d’ultramarins i colonials, que heretà Militant del republicanisme i vinculat a Valentí Almirall, que fou un dels executors del seu testament, pel qual creà la Biblioteca Pública Arús , fou secretari del Primer Congrés Catalanista 1880 Fou membre actiu de la francmaçoneria des del 1866 i dirigí un Diccionario enciclopédico de la masonería , el Boletín Oficial de la Gran Logia Simbólica i La Luz Fundà la lògia catalanista Avant 1880 Promogué entitats amb finalitats educatives, de diversió i filantròpiques, i fou…
,
Narcís Campmany i Pahissa
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…
,
Francesc Nel·lo i Ventosa
Teatre
Art
Disseny i arts gràfiques
Escenògraf, dibuixant i interiorista.
Començà estudis a Tarragona amb Pere Ferran Nebot de Salvador Alarma , sentí com ell la crida de l’escenografia Anà a Barcelona, on estudià a l’escola de Belles Arts amb Josep Mongrell Fou professor de l’Escola Massana 1962-67 Collaborà en setmanaris infantils i, des del 1931, i de manera prolífica, en la premsa gràfica barcelonina l’Esquella de la Torratxa , La Humanitat , La Campana de Gràcia , Papitu , etc Més tard, també participà en la illustració de llibres Conreà la pintura de cavallet, especialment la figura, el paisatge i la marina Exposà individualment per primer cop a Barcelona…
Frederic Brunet i Fita
Pintura
Teatre
Pintor i escenògraf de l’escola barcelonina, nascuda a la segona meitat del s XIX com a producte de la importància de les representacions teatrals.
Com a pintor participà en les exposicions de Barcelona del 1894 i el 1898, amb un repertori reiteratiu dels patis d’Andalusia
Jaume Piquet i Piera
Economia
Teatre
Literatura catalana
Autor i empresari teatral.
Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…
,
Odó Hurtado i Martí
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Vida i obra Fill del polític Amadeu Hurtado Estudià lleis a la Universitat de Barcelona i exercí com a advocat Militant d’Acció Catalana, fou elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d’alcalde En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a França i el mateix any s’establí a Mèxic Hi treballà com a dependent de llibreria i, posteriorment, fou sotsdirector del Banco de la Propiedad Collaborà assíduament a Pont Blau de Mèxic i publicà el llibre de contes Unes quantes dones 1955 i la novella L’Araceli Bru 1958 Deixà inèdites les obres de teatre Vendaval i Sinceritat que li…
,
Albert de Sicília Llanas i Castells

Albert de Sicília Llanas i Castells
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
De família benestant, es posà aviat al capdavant del negoci tèxtil patern, però s’arruïnà en les empreses de teatre que promogué tant a Barcelona com a Madrid Figura representativa de la bohèmia de la fi del segle XIX, és recordat sobretot per un saborós anecdotari, de vegades apòcrif Participà en activitats dels tallers de Frederic Soler i els seus amics i escriví diverses comèdies de costums, entre les quals destaca Don Gonçalo o l’orgull del gec 1891, que obtingué un gran èxit i dibuixa amb precisió canvis socials i generacionals significatius de la societat barcelonina del…
,
Liceu Filharmonicodramàtic Barcelonès
Teatre
Societat cultural creada a Barcelona el 1837, coneguda també amb el nom de Societat Filodramàtica de Montsió, per tal d’aplegar recursos per al Vuitè Batalló de Línia de la Milícia Nacional barcelonina.
Hom arranjà un teatre en la mateixa caserna installada al convent expropiat de Montsió Les representacions, iniciades el 1837 amb teatre en castellà, inclogueren aviat funcions d’òpera italiana Hom hi establí el que havia d’ésser 1838 el primer conservatori dels Països Catalans el Conservatori del Liceu Malgrat la dissolució del batalló, el Liceu continuà les activitats i el 1845, sota la direcció de Joaquim de Gispert, inicià les gestions per a poder construir un nou local, el Gran Teatre del Liceu , finançat per una junta de propietaris, que hagué de retornar el convent de Montsió a la…