Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Empar Martí i Martínez
Teatre
Actriu.
Debutà al teatre Princesa de València a l’edat d’onze anys amb La alondra y el milano , i formà part després de la companyia de l’actor còmic Pedro Zorrilla Casada 1928 amb l’actor Francesc Pierrà, tots dos formaren una companyia que funcionà durant més de vint anys Interpretà obres de Benavente, Arniches, José María Pemán, els germans Álvarez Quintero, etc La seva darrera creació fou El tragaluz , d’Antonio Buero Vallejo Treballà també al cinema on interpretà diversos papers a Currito de la Cruz, Tarde de toros, París bien vale una moza , etc
Manuel Tamayo y Baus
Teatre
Dramaturg castellà.
Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé com a…
Teatre Novetats

Míting Catalanista el juliol de 1886 en el teatre Novetats de Barcelona, segons un dibuix de Pellicer Montseny publicat en la Il·lustració Catalana
© Fototeca.cat
Teatre
Nom de dos locals d’espectacles de Barcelona.
El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…
Sergi López i Ayats
 DR.jpg)
Sergi López i Ayats
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic.
Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…
,
Jean Anouilh
Teatre
Dramaturg francès.
Cursà estudis de dret a París, que deixà inacabats Treballà en feines de publicitari fins que esdevingué secretari de Louis Jouvet, la qual cosa li permeté d’iniciar la seva carrera de dramaturg amb L’Hermine 1932 La seva obra heretà certs elements de la tradició romàntica els quals posà al servei tant del melodrama com de la comèdia amb un notable pessimisme sobre la condició humana, però sempre amb un sentit exacte de la mesura, que el portà a ésser un dels representants de la pièce bien faite i, en general, del teatre burgès, i a obtenir un ressò mundial Segons el caràcter que…
Joan Baptista Enseñat i Morell
Comunicació
Teatre
Periodista, historiador i comediògraf.
Començà estudis de medicina a Montpeller, on s’inicià com a dramaturg i periodista, però abandonà la carrera per a dedicar-se a la literatura Visqué en diferents èpoques entre Barcelona, Madrid i París, on fou un dels fundadors 1878 de l’Alliance Latine i membre de l’Alliance Scientifique Universelle i de la Societat Etnogràfica Fundà i collaborà en nombroses publicacions periòdiques Durant la seva estada a Barcelona, fundà la revista satírica El Mosquito 1879 i collaborà en l'organització de l'Exposició Universal del 1888 A Madrid fundà El Ideal i collaborà a El Globo i també a La Mañana…
Juan del Encina
Portada de l’edició del 1519 de les Coplas de Zambardo , de Juan del Encina
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Teatre
Compositor, poeta i dramaturg castellà.
Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part…
La Cubana

Campanades de boda, de La Cubana
© David Ruano / La Cubana
Teatre
Grup teatral fundat el 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán, que n’és el director.
Iniciat com a grup d’aficionats, es professionalitzà l’any 1983 Els seus orígens se situen en la tradició del teatre al carrer, les cercaviles i també els happenings i les accions que busquen la participació del públic Posteriorment ha derivat vers unes actuacions a cavall de la revista, el musical i la comèdia, amb les quals ha aconseguit un gran èxit gràcies a l’humor paròdic i caricaturesc d’arrel popular i uns muntatges cada cop més elaborats, molt sovint consistents en esquetxos entorn d’un mateix tema o bé independents més que no pas a partir d’un desenvolupament amb desenllaç El seu…
Assumpció Casals i Rovira
Teatre
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor Enric Casals i Molas En cinema debutà el 1913 en el curt Magda , d’Albert Marro i Ricard de Baños, i en 1918-19 intervingué en Los arlequines de seda y oro , de R de Baños, al costat de Raquel Meller En teatre fou la intèrpret predilecta d’Àngel Guimerà feu la Baàlia de la tragèdia Indíbil i Mandoni La companyia d’Enric i Jaume Borràs li estrenà Jesús, que torna 1917, amb decorats de Salvador Alarma Després formà part de la companyia de Josep Santpere al Gran Teatro Español La vida no és nostra , tragicomèdia d’Enric Lluelles 1925 També interpretà el drama La dida , de…
,
Carles Canut i Bartra

Carles Canut
© Fundació Romea per les Arts Escèniques
Cinematografia
Teatre
Actor i director teatral.
Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…