Resultats de la cerca

Debutà el 1906 al Deutsches Theater de Berlín, dirigit per Max Reinhardt, i es féu cèlebre per les seves interpretacions de Schiller, BSchaw, etc, i sobretot de Goethe i de Shakespeare A partir del 1913 desenvolupà també una tasca remarcable com a actor i director cinematogràfic

Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81

Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per JMNunes, JABardem, JMForn Companys, procés a Catalunya , 1979, FBellmunt, GHerralde La febre d…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, inicià amb èxit la carrera d'actor cinematogràfic amb In Which We Serve 1942, de David Lean i Noel Coward, pellícula a la qual seguiren, entre d'altres, London Belongs to Me 1948, de Sidney Gilliat Brighton Rock 1947, Private's Progress 1956 i I'm All Right Jack 1959, de John Boulting Morning Departure 1950, de Roy Ward Baker Guns at Batasi 1964, premi BAFTA al millor actor, de John Guillermin The Sand Pebbles 1966, de Robert Wise Doctor Dolittle 1967, de Richard Fleischer a més de la producció teatral The Mousetrap 1952, basada en la novella…

Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral  De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer,…

Per extensió, hom dóna aquest nom a la part superior d’un plató cinematogràfic que té les mateixes finalitats, a més de tenir installada la bateria dels focus

Postpirandellià, el seu món dramàtic es basa en la moral i la fe catòlica, bé que Il seduttore 1951 provocà la reacció del catolicisme oficial Inquisizione 1950, Processo a Gesù 1955, Figli d’arte 1960, L’avvenimento 1968, etc Ha estat director de la “Fiera Letteraria” i director i guionista cinematogràfic

La seva obra reflecteix una realitat transformada per una visió poètica o imaginativa Celos del aire 1950, La venda en los ojos 1954, Nunca es tarde 1964, La puerta del Angel 1986 Després de la guerra civil, anà a Hollywood i fou guionista cinematogràfic Al seu retorn, dirigí alguns films i escriví, també, una novella Roque Six 1928 Li foren atorgats, entre altres guardons, el Premio Nacional de Teatro i la Medalla de Oro de las Bellas Artes 1994 El 1982 ingressà a la Real Academia Española

Estudià art dramàtic a les universitats de Bristol i Birmingham El 1995 revolucionà la dramatúrgia contemporània anglesa amb l’estrena de la seva primera peça teatral, Blasted , al Royal Court de Londres, que provocà un gran escàndol i que s’escenificà arreu d’Europa Phaedra's love s’estrenà al Gate Theatre de Londres 1996, Cleansed al Royal Court Downstairs 1998 i Crave al Chelsea Centre Theatre 1998, de la qual XAlbertí presentà una versió al Sitges Teatre Internacional 2000 El seu primer guió cinematogràfic, Skin , fou produït pel Channel Four/British Screen Se suïcidà enmig d…

Es formà a Berlín i a París i collaborà amb els avantguardistes Realitzà la part millor de la seva obra amb Marcel L’Herbier Feu Mathias Pascal , 1925, Alberto Cavalcanti, Bertolt Brecht i Carl Dreyer Dies irae , 1943, i Ordet , 1955