Resultats de la cerca

De la seva producció prop de 250 obres es conserven solament fragments aïllats

Fou un dels principals autors de teatre còmic, però de les seves obres no es conserven sinó alguns títols i fragments aïllats

El seu origen es troba, possiblement, en l’antiga Fête des fous , i es basa en la idea del món com a regne de la follia Es conserven unes trenta peces de sàtira política i social que assoliren un gran èxit sobretot durant el regnat de Francesc I

Encara subsisteix en algunes esglésies de Mallorca, especialment a la seu de Palma i a Pollença Se'n conserven sis texts, datats dels s XIV i XVIII alguns formen part d’una passió passió més extensa, com l’integrat a la passió de Cervera 1534 o a la de Vic 1752, mentre que uns altres són peces independents Es destaquen les Cobles del Davallament de la Creu que es fa cada any en la seu de Mallorca , del s XVI, i que es representà fins ben entrat el XIX, i el d’Ulldecona, segurament de la primera meitat del s XVI

Feu d’apuntador al Teatre Principal de palma i després, entre el 1860 i el 1864 escriví peces sovint de temes folflòrics curtes en vers per a ser representades al cafè Plaça, de Palma Els manuscrits d’aquestes peces es conserven a la Miscellània Pascual També és autor d’ El metge per força 1861, comèdia molieresca en dos actes, de diversos entremesos de tipus tradicional Los locos lo dissabte de Nadal, 1860 Dos marits de bona pasta, 1862 En Bernat gelós, El jai Bonís, Lo que poren ses dones i de dues peces dividides en parts El dimoni coix encantat primera part 1861 dues…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Nebot del dibuixant  Ramon Escaler i Ullastre i deixeble de l’escultor Josep Campeny Es donà a conèixer amb les seves comèdies i més tard conreà l’escultura dins el realisme anecdòtic de l’època El mestre està malalt, 1900 Tanmateix foren més conegudes les seves peces típicament modernistes de terra cuita policromada —especialment caps femenins— que catalogà 1903 i comercialitzà se’n conserven al Museu d’Art Modern de Barcelona Dissenyà també els capgrossos de Vilanova i la Geltrú 1949 i diversos diorames a Ripoll, Madrid i Barcelona Museus d’Arts i Indústries Populars Malgrat…

La seva obra resulta clarament vinculada a la crisi postdemocràtica de la seva polis De fet, només es conserva íntegra una de les cent comèdies que escriví, l’anomenada El díscol , i ni aquesta obra ni les altres que són conegudes algunes molt fragmentàriament i d’altres força senceres L’arbitratge, La dona de Samos, L’home de Sició, etc no mostren un poeta de geni, un còmic com Aristòfanes o Plaute Mai no qüestiona ni manipula o envigoreix la realitat és acceptada i “romantitzada”, amb un ineludible final feliç que culmina la seva feina d’enredaire ingenu Els bons, però, triomfen a la fi, i…

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de…

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…