Resultats de la cerca

Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama 

Influït per la psicoanàlisi transforma el sistema de Stanislavski per crear-ne el mètode un sistema d’ensenyament basat sobre la memòria emocional al qual recorre l’actor per tal de fer sorgir una emoció real

Malgrat nombroses influències gregues, fou un dels primers que intentaren de crear un teatre romà, i és considerat el pare del tipus de comèdia anomenat fabula togata , gènere on descriví les classes mitjanes urbanes De les seves obres només són coneguts els títols d’una quarantena i alguns fragments, com, per exemple, de L’incendi

Defensà la imitació dels tràgics grecs per crear un teatre nacional portuguès Començà a escriure el 1756, però durant vint anys no pogué estrenar res Foren publicats tretze volums de drames 1804-15, alguns dels quals són uns bons exemples de tragèdia filosòfica neoclàssica, basada en l’observació de costum i amb intenció moralitzadora Artaxerxes II i Viriato 1757, Inês 1774 i As Irmãs 1775

Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595

Fou ideada amb la intenció de crear un aparador perquè grups i artistes mostressin fragments dels seus treballs a programadors d’espectacles i públic en general Des del 1988 se celebrà al Mercat de les Flors El 1996 els seus creadors, JELópez i Arnau Vilardebò, reberen el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona L’equip de la Marató també organitzà des del 1992 ‘Dies de dansa’, festival orientat a combinar la dansa i l’arquitectura urbana, i des del 1999, ‘Des de la Paraula’, festival al voltant de l’oralitat i la narració escènica En les darreres edicions hom potencià…

Debutà com a cantant a l’orquestra de Raymond Legrand Aconseguí de crear un estil propi, entre realista i fantasiós i actuà també amb gran èxit al teatre, en revistes musicals, operetes, etc Publicà més de cinquanta discs Com a actriu, destacà sobretot en el paper protagonista d’ Irma la douce , obra teatral que interpretà durant una dècada, i actuà en una quinzena de pellícules i telefilms Rebé, entre d’altres, el premi de l’Acadèmia Charles Cros, el premi Georges Brassens, el Gran premi del president de la República i la Legió d’Honor, entre d’altres Publicà les autobiografies…

Mut fins als disset anys, al començament es dedicà a la pintura A partir del 1965 començà a traslladar els seus treballs plàstics a l’escenari Influït pel surrealisme i obsesionat per la plasticitat visual dels espectacles, intentà crear un teatre de la imatge per oposició al teatre de text Fou un dels creadors mes controvertits i originals de la seva generació Al llarg de la seva trajectòria, treballà en més de 200 muntatges Collaborà amb artistes molt diversos, des de David Byrne The Civil Wars , The Forest fins a Jessye Norman Great Day in the Morning , Philip Glass…

Estudià filologia alemanya i filosofia a la Universitat de Munic Després d’una estada al Brasil, cursà escriptura escènica amb Heiner Müller i Yaak Karsunke a la Hochschule der Künste de Berlín Les seves obres plantegen sempre històries contemporànies en to tragicòmic, amb una escriptura que combina elements de la tradició realista teatral amb recursos formals trencadors destinats a crear distanciament i a jugar amb la llibertat de la posada en escena Entre els nombrosos premis que ha guanyat hi ha el Royal Court Theatre Playwrights Award, el Bertolt Brecht Preis o el Mülheimer…

En podem fixar l’origen a Grècia segle V aC Hom considera Agatharcus de Samos inventor de les decoracions teatrals, pintades ja en perspectiva sobre telons collocats entre dues torres Les decoracions gregues representaven palaus o temples, amb pòrtic alt, columnes, pedestals i frontispici, per a les tragèdies, i habitacions de dos pisos amb annexos a cada banda, per a les comèdies Les decoracions romanes primitives eren de tres classes tràgica, còmica i satírica, i hi figuraven temples, palaus, tombes, roques i altars Els canvis, poc freqüents, eren fets mitjançant uns prismes triangulars,…