Resultats de la cerca

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…

Entorn d’un nucli incipient, almenys del segle X, amplificació dialogada d’un fragment de l’evangeli de la resurrecció de Crist, s’anaren creant una sèrie de drames molt breus, gairebé sempre anònims, cantats a l’església per sacerdots, enmig de les funcions litúrgiques, en llatí —a vegades amb algun tros en vulgar—, no com a simple passatemps, sinó amb la intenció expressa d’edificar els oïdors i de fer-los més assequibles els misteris de la vida de Crist i altres temes propis de la litúrgia la resurrecció, l’ascensió, la passió, el naixement i l’epifania, episodis de la vida de la Mare de…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als…

Publicà poemes a En Patufet i Mont-Sant , collaborà a El Llamp  i dirigí la revista de Falset  Priorat  1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no…

Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre  i  Clitemnestra  foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920,  El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…

Les primeres mostres d’aquest gènere poden ésser datades del començament del segle X, al nord d’Occitània, on diverses esglésies introduïren en la litúrgia pasqual seqüències dialogades, representades per personatges dels evangelis fins al segle XII, que s’introduïren completament la llengua vulgar i el diàleg no cantat, aquestes seqüències foren cantades en llatí Posteriorment el gènere evolucionà l’escenografia es complicà, les representacions sortiren progressivament de l’interior de les esglésies cap a les places, la música anà abandonant més i més el seu paper preponderant, els clergues…

Es representava a Vic al s XII, segons el text del seu famós tropari, on consta la música més antiga, i es féu comú a tot el Principat de Catalunya i Mallorca, on al s XIV es representava a les places públiques Tenia lloc el dia de Pasqua al matí Persistí fins a les prohibicions del concili tridentí A Girona, en concret, fou prohibida el 1566

A Grècia, el teatre tingué origen en les festes religioses companyies itinerants actuaven a les places de la ciutat, i constaven d’un actor i d’un cor Èsquil introduí el segon actor en la representació dramàtica i Sòfocles el tercer L’escenografia, limitada per la decoració del mur σχηνh que servia de fons, es complicà amb el transcurs del temps Èsquil concebé l’εκκύλεμα, petit escenari sobre rodes el Θεολογεῖον era un petit balcó adossat al prosceni en el qual apareixien els déus de l’Olimp Finalment fou emprada una màquina de volar, proveïda de corrioles, que permetia als déus d’aparèixer i…