Resultats de la cerca

D’origen jueu, fou obligat a abjurar públicament el judaisme i executat per la inquisició El 1733 estrenà la seva primera obra Vida do Grande DQuixote de la Mancha e do gordo Sancho Pança Inspirant-se en les farses de Gil Vicente, conreà un teatre satíric de caràcter popular La seva obra cabdal, As Guerras do Alecrim e da Mangerona , fou estrenada el 1737

Estudià a Coïmbra, on inicià activitats polítiques de signe liberal que l’obligaren a exiliar-se el 1823 i a sojornar a Anglaterra L’any 1831, en restablir-se el règim constitucional, retornà a Portugal, i, a partir d’aleshores, ocupà càrrecs diplomàtics a Bèlgica i a Anglaterra La seva obra anterior a l’exili es manté dins les fórmules neoclàssiques Retrato de Vénus 1821, Fábulas e contos 1823, etc Sota la influència dels romàntics britànics escriví els poemes Camões 1825, de to nacionalista, que comença amb una invocació a la saudade com a expressió de la peculiaritat creadora del poble…

Llicenciat en dret 1951, durant la seva etapa d’estudiant fundà un grup de teatre, que representà les seves primeres obres teatrals Fins el 1956 compaginà l’exercici de l'advocacia amb la dramatúrgia, i es revelà com un dels renovadors del teatre brasiler amb l'obra Auto da Compadecida 1955 i també com el principal creador del teatre popular-expressionista brasiler Altres títols destacables de la seva producció, marcada pel catolicisme, la tradició religiosa popular,  la temàtica social i la literatura fulletonesca, són O Casamento Suspeitoso  1957, O Santo e a Porca 1957, O…

Sembla que fou orfebre de professió La seva primera obra, Monólogo do Vaqueiro 1502, segueix de prop Juan del Encina Desconeixedor del teatre grecollatí, s’inspirà en la tradició popular, en els momos i en els cicles teatrals de la Passió i de Nadal, i creà tipus i personatges trets de la vida quotidiana així assoleix a vegades un to de sàtira social, amb fórmules caricaturesques sobretot contra els clergues i, especialment, els ordes religiosos En els Autos das Barcas els de l’infern i el purgatori, en portuguès el de la glòria, en castellà sintetitza elements medievals i renaixentistes…

La seva obra evolucionà des del drama històric de ressò romàntic Os Castros , 1898 O sonho da India , 1898 fins a la crítica social, sota l’influx d’Ibsen O Regente , 1898 Almas doentes , 1905

Autor d’un tipus de teatre costumista amb elements expressionistes Sol da Floresta 1957, As Cinco Vogais 1951, O Vagabundo de mãos de oiro 1961, Tempos Difíceis 1982, O Andarilho das 7 Partidas 1983, etc Escriví també novelles Desporto-Rei , 1956 Bonecos de luz , 1961 O tritão , 1983, Cais do Ginjal , 1989

El seu nom veritable és el d’António Martinho do Rosário Els seus personatges, de passions instintives i amb una violenta càrrega de simbologia sexual, expressen una simbiosi home-natura amb un sentit existencial característicament portuguès Són notables A Promessa 1957, António Marinheiro 1960, O Pecado de João Agonia 1961, Os Anjos e o Sangue 1961, Irmã Natividade 1961, Anunciação 1962 i Português, escritor, quarenta anos de idade 1974, que constituí el gran èxit teatral portuguès del període revolucionari Escriví també poesia Romances do Mar 1955 i Os Olhos da Víbora 1957

Filla de Roberto Rossellini, prengué part en els treballs d’antropologia teatral de l’IRAA Istituto di Ricerca Antropologica sull’Attore di Roma, 1978-87, els muntatges del qual s’han definit com a teatro del rimosso , és a dir, d’allò que és submergit en el subconscient La seva recerca ha basculat entre teatre i dansa, tradicions orientals i pràctiques rituals, entre cos en trànsit i cos quotidià urbà o no, entre gest humà i gest animal Un treball que s’ha concretat en la pràctica escènica i en llibres com La liquidazione del corpo 1989 El 1982 actuà a Sitges XV Festival en l’obra Lontano…

El 1952 fundà el Teatro d’Arte Italiano amb Vittorio Gassman i fou director del Teatro Stabile de Gènova 1962-76 i del TS de Roma 1976-83 i coeditor de L’Enciclopedia dello spettacolo Obtingué un gran renom amb les seves innovacions sobre Brecht, Pirandello i Goldoni i reivindicà D’Annunzio Des dels anys seixanta s’interessà pels autors italians contemporanis i els clàssics en general Timó d’Atenes de Shakespeare 1983, Ciascuno a suo Modo 1984 i Come prima meglio di prima 1990, ambdós de Pirandello Entre els seus texts destaquen L’Esposizione universale 1949, Tre quarti di luna 1953, La sua…

Procedent del teatre amateur , s’ha consolidat als escenaris europeus, conreant el que defineix com a “realisme paroxístic” Establert a París, és cofundador de la companyia La Grande Ritournelle, amb què realitzà les obres musicals Mingus, Cuernavaca 1991, Da capo 1992 i l’òpera Les Reprouvés 1997 Com a dramaturg és autor, entre d’altres, de Credo 1983, Le rodeur 1984, Sang et eau 1986, Sade, concert d’enfers 1989, Takiya Tokaya 1992, La plaie et le cocteau 1993, Diktat , un drama sobre la barbàrie genocida, Toujours l’orage 1997, Ils sont deux désormais sur cette terre immense…