Resultats de la cerca

El 1970 presentà 1789 , una revisió de la Revolució Francesa des de l’òptica popular, continuada per 1793 1972 i L’âge d’or 1975 El 1976 la companyia es dissolgué i el 1979 alguns membres es reagruparen per escenificar una adaptació de Mephisto , de Klaus Mann, seguida els anys vuitanta per un cicle d’obres de Shakespeare adaptades a l’estil teatral oriental Ricard II, Enric IV i Nit de Reis que afavoriren el muntatge d’una obra sobre el sud-est asiàtic Norodom Sihanouk 1985

El compositor francès Henri Busser en feu una òpera 1948 amb el mateix títol estrenada a Barcelona el 1965 el tema inspirà també el film de Jean Renoir Le carrosse d’or 1952

Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha  Edith PIaf  i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’…

La seva obra reflecteix la seva activitat política i les seves idees nacionalistes Les chants du soldat 1872, Nouveaux chants du soldat 1875, Marches et sonneries 1881, Chants du paysan 1894 També escriví obres de teatre L’Hetman 1877, Messire Du Guesclin 1895

El seu nom estigué lligat al de Marcel Carné, per a qui realitzà les millors interpretacions a Le jour se lève 1939, Les enfants du paradis 1944 i Les visiteurs du soir 1942

Autor de vodevils i de llibrets i alguns cops de música d’òperes còmiques per al teatre de la fira de Saint-Germain, assolí grans èxits, deguts, en bona part, a la interpretació de la seva muller, Marie-Justine du Ronceray, sovint coautora de texts Fou director 1758-69 de l’Opéra-Comique de París Les seves obres més notables són Les amours de Bastien et Bastienne 1753, paròdia de Le devin du village, de Rousseau, i base d’una òpera de Mozart, Les trois sultanes 1761, La fée Urgèle 1765, basada en un text de Voltaire, Les moissonneurs 1768, etc

Fou un dels fundadors de la “Nouvelle Revue Française” El 1913 fundà el Théâtre du Vieux Colombier, que funcionà fins el 1914 i del 1920 al 1924 L’any 1917 anà als EUA Des del 1924 féu tournées amb els seus actors " les copiaux " i cercà el contacte amb públics populars Creà el Théâtre de la Sincérité, basat en el despullament escenogràfic i en la disciplina dels actors al servei del text, amb la intenció de superar el naturalisme i el simbolisme anteriors i de combatre el teatre de bulevard Com a teòric, escriví Études d’art dramatique 1924, Souvenirs du Vieux Colombier 1931, Le…

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995, …

Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989 El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excellència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima Un dels seus secrets essencials és l’imprevist escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale 1981, inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres 1988, en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i…

Filla del productor cinematogràfic Alexandre Mnouchkine, després d’estudiar a Oxford i a la Sorbona, el 1964 fundà el Théâtre du Soleil, amb seu estable a París des del 1970, que es regí durant molt de temps per criteris collectivistes Al capdavant de la companyia, ha presentat nombroses produccions que destaquen per l’esperit creatiu i el compromís social, i en les quals, des dels anys vuitanta, ha estat molt important la collaboració de la dramaturga Hélène Cixous Entre d’altres, es poden esmentar El somni d’una nit d’estiu 1968, de W Shakespeare la creació collectiva 1789 1970…