Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Florenci Cornet i Colomer
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg.
Autor de drames com El llop 1916, La fosca 1918, El fill 1921, Fortitud 1935, alguns dels quals foren editats sovint Collaborà també a revistes com Teatre Català 1932 i ATS , publicació de l’Associació de Teatre Selecte 1934
,
Andreu Amat i Esteve
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels estudiants que ixen…
,
Jeroni Amengual i Oliver
Periodisme
Teatre
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Periodista, promotor teatral, escriptor i editor.
Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…
, ,
Ramon Tor i Deseures
Literatura catalana
Teatre
Escriptor i actor.
Vida i obra Pel que fa a la seva dedicació al món de la poesia, cal destacar la publicació de nombrosos reculls que tenen en comú la influència de Joan Maragall, la triple temàtica jocfloralesca pàtria/paisatge, fe/Déu, amor i el regust tradicionalista i conservador de l’època Les seves edicions sovint són de bibliòfil, i entre els títols editats destaquen La companyia 1925, Ruta 1930, Benedicció de la taula 1934, Cants de guerra i de pau 1938, L’hereu Riera amb data del 1938 però publicat el 1940, Novenari líric amb data del 1938 però publicat en la postguerra, Pastoral amb data del 1938,…
,
Ovidi Montllor i Mengual
Ovidi Montllor i Mengual
© Fototeca.cat
Cinematografia
Música
Teatre
Cantant i actor.
Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi , 1974 Coral romput…
Leandro Fernández de Moratín

Leandro Fernandez de Moratin Copia d’un quadre de Goya, existent en la Reial Academia de San Fernando en Madrid
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta castellà.
Fill de Nicolás Fernández de Moratín Recomanat per Jovellanos, fou secretari de Cabarrús a París 1786-88 gaudí de la protecció de Floridablanca i de Godoy, que possibilità els seus viatges a França 1792, Anglaterra 1793 i Itàlia 1793-96 i el nomenà secretari d’interpretació de llengües i membre de la Junta de Teatros Durant l’ocupació francesa s’identificà amb el govern napoleònic, i el 1813 es refugià a València després s’establí a Barcelona 1814-17, que ja havia visitat el 1792, però, encara que el nou règim li havia restituït els seus béns i drets de ciutadania, la por a la inquisició el…
pastorets
Escena dels pastorets, segons la representació de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Teatre
Folklore
Entremès o drama popular en què es representa l’adoració de Jesús pels pastors; hom l’anomena pastorells a Mallorca i a Menorca.
Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot Aquesta…
Joan Capri
Joan Capri
© AVUI/M. ANGLARILL
Teatre
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor Joan Camprubí i Alemany.
Vida Format en el teatre amateur , es convertí en un autèntic mite mediàtic català Inicià la seva carrera 1955 amb Camarada Cupido , de Xavier Regàs Debutà com a professional al teatre Romea en la comèdia Colombe Jean Anouilh Feu el seu primer paper als escenaris el 1957 en Glòria i Amadeu, Societat Limitada Josep Maria Poblet La seva popularitat augmentà amb títols com ara Romeu de 5 a 9 1957, Lluís Elias i Valentí Moragues El llibertí 1958, Aldo De Benedetti Pum, pum i el va matar Antonio de Armenteras El nas d’en Cyrano Lluís Tejedor Ai, Joan, que descarriles Salvador Bonavia Que vagi de…
,
Sòfocles
Teatre
Poeta tràgic grec.
Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…
Frederic Soler i Hubert

Frederic Soler i Hubert, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Música
Comediògraf, dramaturg i poeta romàntic.
Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto, Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…
, ,