Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Salvador Bonavia i Panyella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…
,
Salvador Bonavia i Flores
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Típic autor del teatre popularitzant del tombant del segle XX sainets, quadres de costums, paròdies, etc Dels primers anys es destaquen el seu monòleg A les fosques 1894, així com el recull de poesia humorística Calderilla literària 1897 Escriví un elevat nombre de peces teatrals destinades a ser representades, algunes de les quals amb la collaboració de Lluís Millà Són destacables les comèdies L’emperador del Paralelo 1903, de títol burlesc i signada amb el pseudònim A Nònim , en què l’autor segueix l’estil humorístic de Pitarra per tal de presentar una estracanada de la figura del polític…
,
Ramon Vinyes i Cluet
© Fototeca.cat
Teatre
Escriptor i editor.
Es traslladà de molt jove a Barcelona, on collaborà en la premsa Publicà, L’ardenta cavalcada 1909, recull de proses narratives d’influència dannunziana, i estrenà algunes obres teatrals També publicà el quadro poemàtic Al florir els pomers 1910 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénega i després a Barranquilla Hi fundà la revista Voces 1917-20, que dirigí, es convertí en el mestre de les noves generacions d’escriptors i publicà escrits d’autors catalans, castellans i americans com Vicente Huidobro o Juan José Tablada Féu amistat amb l’escriptor José Eustasio Rivera i amb Xavier…
Valentino Bompiani
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Editor i dramaturg italià.
La temàtica del seu teatre — Albertina 1948, Anche i grassi hanno l’onore 1950, Paura di me 1951, Lamento d’Orfeo 1961, etc— és l’angoixa existencial L’any 1929 fundà a Milà l’editorial que porta el seu nom
Avel·lí Artís i Balaguer
Disseny i arts gràfiques
Edició
Periodisme
Teatre
Comediògraf, editor i periodista.
A principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres, concentrà l’atenció…
Moisés Pérez Coterillo
Teatre
Crític teatral cantàbric.
Llicenciat en periodisme i teologia Dirigí el Centro de Documentación Teatral 1983-92 i 1996-97 Fou fundador i director de les revistes Pipirijaina 1976 i El Público 1983, dedicades a les arts de l’espectacle, i editor de l' Anuario Teatral i de la Guía Teatral en España Obtingué el premi Simón Bolívar de Teatre Veneçuela, 1990 i escriví, entre altres llibres, Escenarios de dos mundos i Los teatros de Madrid 1982-1992
Richard Schechner
Teatre
Autor dramàtic, director i teòric del teatre nord-americà.
Com a director dugué a terme una sèrie de produccions amb The Performance Group, que fundà el 1967 a Nova York, exponent de l’avantguarda nord-americana Entre les obres cal remarcar les seves versions de Mother Courage and her Children o Oedipus Professor a la Universitat Tisch School of the Arts, de Nova York, i editor del TDR Journal of Performance Studies Com a teòric, intentà realitzar un acostament entre el fet teatral i l’antropologia, considerant sempre el teatre com un autèntic ritu En aquest sentit s’interessà per la relació del públic i de l’actor amb un espai teatral…
Lluís Almerich i Sellarès
Literatura
Periodisme
Teatre
Periodista, novel·lista i autor dramàtic, més conegut pel pseudònim de Clovis Eimeric.
Autodidacte, es lliurà durant més de trenta anys al periodisme, sobretot a la premsa de Barcelona i de Lleida Collaborà a En patufet i després a La Nuri , redactà el Calendari d’En Clovis 1927, i, amb el pseudònim de Macià Floris , i sobretot, amb el de Clovis Eimeric o amb el seu nom, conreà la novella infantil El cavaller de la creu, El minyó del cop de puny, etc i especialment la novella rosa Amb el cor no s’hi juga , 1925 La puntaire , 1926, que també escenificà La taverna d’en Mallol , 1927 La bolxevica , 1928, etc Aquestes obres, properes a la literatura de consum, però no exemptes…
,
Alexandre Maristany i Guasch
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i traductor.
Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa 1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del…
,
John Ashbery
Literatura
Teatre
Poeta i crític d’art nord-americà.
Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis seus Després…