Resultats de la cerca

Element del cercle de Marlowe, fou empresonat per ateu, i morí en la misèria És, amb Marlowe, un dels principals dramaturgs anteriors a Shakespeare i iniciador del drama elisabetià Escriví The Spanish Tragedy 1587

Es donà a conèixer el 1925 amb el drama Mandat ‘El mandat’ La seva obra següent, Samonbicja ‘El suïcida’, 1928, crítica corrosiva del règim soviètic, fou prohibida i, posteriorment, arran de la publicació de Zasedanie o smeche ‘Sessió sobre el riure’, 1938 fou empresonat És també autor de guions de pellícules

Empresonat diverses vegades per la seva activitat política, fou un escriptor molt prolífic, i emprà també el pseudònim El Pensador Mexicano Considerat el primer novellista hispanoamericà, escriví les novelles El Periquillo Sarniento 1816, retaule pintoresc, Noches tristes 1818, La Quijotita y su prima 1819 i Vida y hechos del famoso caballero Don Catrín de la Fachenda 1832

S'inicià com actor, i el 1967 passà a dirigir films que denunciaven la injustícia social a Turquia El 1974 fou detingut i empresonat fins que el 1981 aconseguí d’escapar-se i s’exilià primer a Grècia i després a França on donà a conèixer la seva obra Umut 1970, Agit 1971, Yol 1982, que guanyà el festival de Canes i Le mur 1983, entre d’altres

El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador Es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista Acusat de formalista, fou empresonat i deportat Entre les seves realitzacions cal destacar Pelléas et Mélisande , de Maeterlinck 1907, Don Juan , de Molière 1910 i Revizor ‘L’inspector’, de Gogol 1937

És conegut també pels pseudònims d' Eberhard Foerster i Christian Munk Exiliat a l’Argentina 1930, tornà a Berlín 1937 i més tard lluità en el moviment de resistència contra el feixisme i fou empresonat 1942-45 Després de la Segona Guerra Mundial fundà, juntament amb K-HMartin, el Hebbel-Theater a Berlín, i edità la revista Ulenspiegel 1945-47 La seva obra ofereix una temàtica històrica i de crítica social Cal destacar-ne el drama Die Illegalen ‘Els illegals’, 1946, que recull la seva pròpia experiència, i el seu Memorial 1947

Estudià arquitectura a París, on per motius poc clars fou empresonat un quant temps Escriví diverses obres teatrals The Relapse, The provoked Wife, The false Friend , etc, de diàlegs enginyosos, que tingueren un cert èxit a l’època Aviat, però, deixà el teatre, es dedicà a l’arquitectura i es convertí en una de les figures més importants del barroc anglès Féu diverses residències per a la noblesa, entre les quals destaquen el Castle Howard 1699-1714, per al comte de Carlisle, i el Blenheim Palace 1705-24, per al duc de Marlborough que acabà Hawksmoor, d’influència palladiana Són…

Inicià la seva carrera en el Teatre Artístic de Moscou 1902 El 1912 muntà, a Peterburg, la pantomima Els enamorats , basada en quadres d’Hermenegild Anglada i Camarasa, de qui fou gran admirador i a qui tractà personalment a París l’any següent Després de la revolució del 1917 es convertí en la primera figura del teatre revolucionari Prescindí de l’escenari convencional i desenvolupà una tècnica radical antiillusionista L’originalitat que intentà d’introduir se li girà en contra fins al punt que, acusat de formalista, el privaren de treballar 1938 i fou empresonat i deportat…

Traductor de Shakespeare, Shelley, Puškin, Goethe, Heine, Majakovskij, Brecht, García Lorca i Lukács Empresonat al desembre del 1956 per la seva participació en la revolució hongaresa, fou amnistiat el 1960 Dramaturg al teatre de Kaposvár del 1977-82, perdé el dret d’exercir la seva professió com a represàlia per haver lluitat en una associació pels drets ciutadans El 1984, s’estrenà L’interrogatori 1965 a la Schaubühne Berlín sota la direcció de GTabori De la seva producció teatral, premiada el 1983 per la Fundació d’Autors de Frankfurt, cal citar La ciutat salvada 1964, Llosa…

Estudià a Oxford, prengué part en la guerra civil i després es refugià a França En tornar a Anglaterra fou nomenat cavaller per Carles I, però més tard fou empresonat a la Torre de Londres 1650-52 a causa del poema Gondibert Els seus lligams amb la cort li permeteren d’estrenar la tragèdia The King of Lombards 1629 En el camp d’un teatre basat en els ideals de l’amor platònic, tornà a les formes dramàtiques anteriors a la Restauració The Wits 1633, The Temple of Love 1634, Unfortunate Lovers 1634 i Love and Honour 1646 La peça The Siege of Rhodes 1656 el convertí en el creador de l’òpera…