Resultats de la cerca

Es donà a conèixer el 1975 amb el muntatge d' Equus , de Peter Shaffer Del mateix autor és el seu últim muntatge, Letícia 1991

Començà traduint Racine, Molière, Shakespeare i adaptant obres calderonianes, dins una concepció neoclàssica i afrancesada Aviat hi reaccionà en contra i s’inscriví en la tendència nacionalista Deu la seva fama a les peces curtes, costumistes, humorístiques i impregnades del naixent sentiment de '' lo castizo ', els sainetes De més de 470 peces, les més conegudes són La casa de tócame Roque , Las castañeras picadas , El fandango de candil i La pradera de San Isidro , la majoria de les quals d’ambient madrileny i d’un gran valor documental Per a la inauguració 1788 del Teatre de la Santa Creu…

Inicià la carrera de dret, però l’abandonà per dedicar-se al teatre Debutà a Cartagena en teatre castellà Més tard passà a Madrid, on formà part de diverses companyies importants, com la de la Comedia i la de María Guerrero Formà companyia pròpia amb José Tallaví i, mort aquest 1916, recorregué l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina, on assolí èxits al costat de l’actriu Irene López de Heredia, fins que se'n separà 1927 Es destacà en obres de JBenavente i en la creació de personatges exòtics Intervingué en nombroses pellícules, mudes i sonores, filmades a l’Estat espanyol…

S'inicià en diverses companyies de teatre amateur a Paterna i a València L’any 1950 debutà com a professional i treballà després a la companyia Victòria Carbonell i als teatres Espanyol, María Guerrero i Lope de Vega de Madrid L’any 1972 creà la seva pròpia companyia D’entre les seves moltes interpretacions cal destacar les que dugué a cap en muntatges de Jean Anouilh, Valle-Inclán, Ionesco, Miguel de Unamuno, etc Treballà també per a la televisió, on assolí una gran popularitat amb el personatge de ‘Chanquete’, de la sèrie Verano azul , i al cinema en films com Mi querida…

Sorgí durant la primavera del 1973 amb el nom provisional de “Teatre de Titelles” i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre En la tercera edició prengué el nom de Festival Internacional de Titelles de Barcelona, i, d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certamen específic a l’Estat espanyol i a l’estranger Mostra d’això és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països distints L’oferta d’activitats del festival no tan sols preveu la representació d’espectacles de teatre…

El seu repertori comprenia sobretot obres castellanes i franceses Féu una tournée per Amèrica, treballà en diversos teatres de l’Estat espanyol i ocupà una càtedra de declamació al conservatori de Madrid

Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc

Debutà el 1905, al Teatre Principal de Barcelona Formà part de la companyia d’Eduard Giménez ~1909-11, i més tard en formà una amb Margarida Xirgu Amb ella estrenà 1911 La reina jove , de Guimerà Posteriorment treballà als teatres Novetats i Espanyol, i actuà alguns cops en vodevils

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Filla d’andalusos, actuà en el teatre de varietats per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol, fins que fou descoberta per Florián Rey, que la féu debutar en el cinema, amb La hermana San Sulpicio 1927 Treballà en films realitzats a França, a Itàlia, a Alemanya, a Espanya i a l’Argentina, i generalment interpretà papers en comèdies o en films de pseudofolklore andalús El novio de mamá 1934, Nobleza baturra 1935, Morena Clara 1936, Carmen la de Triana 1938, La copla de la Dolores 1947, Café cantante 1951