Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Henrik Anker Bjerregaard
Literatura noruega
Teatre
Dramaturg i poeta noruec.
Amb el seu drama històric Magnus Barfods Sønner ‘Els fills de Magnus el Descalç’, 1829 introduí el teatre romàntic a Noruega És autor del poema Sønner av Norge ‘Fills de Noruega’, 1820
Aragón
Teatre
Troupe
de pallassos.
El fundador d’aquesta família, Gabriel Aragón, nat a Granada a mitjan s XIX, fou el famós clown Pepino Es casà amb Virgínia Foureaux, i tots llurs fills esdevingueren pallassos Els més famosos són Josep Maria Pompoff, Teodor Thedy i Emili Emig Els fills d’aquests són també clowns
Nell Gwyn
Teatre
Actriu anglesa.
El seu nom real era Eleanor Gwyn Es féu cèlebre en esdevenir ~1666 amant del rei Carles II d’Anglaterra del qual tingué dos fills i per la seva vida dispendiosa i extravagant
Francesc Garcia i López
Teatre
Autor teatral.
Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en “L’escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius
Felip Melià i Bernabeu
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral.
Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris 1921 , El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vostè la burra, amic, Encara queda sol en la torreta 1931, El malcarat 1931 i L’ambient 1932, entre altres S'exilià el 1939
,
Booth
Teatre
Família d’actors angloamericans.
Junius Brutus Booth Londres 1796 — riu Mississipí 1852, especialitzat en personatges shakespearians, rivalitzà amb Edmund Kean, i el 1821 es traslladà als EUA D’entre els seus fills destaquen Edwin Thomas Booth Bel Air, Maryland 1833 — Nova York 1893, que seguí la tradició del seu pare i fundà, el 1888, el Player's Club de Nova York, i John Wilkes Booth Bel Air, Maryland 1838 — Bowling Green, Virginia 1865, també actor, el qual, lligat a la causa sudista, assassinà el president Lincoln d’un tret de revòlver i fou mort poc temps després
Carlota de Mena i Zamora
Teatre
Actriu.
El 1866 es presentà al Teatre Odeon de Barcelona com a dama jove Actuà, en català, en funcions de la societat La Gata El 1870 passà a la companyia d’ Antoni Tutau que, més tard, fou el seu segon marit, amb el qual actuà des d’aleshores, com a primera actriu Estrenà obres de Víctor Balaguer, Àngel Guimerà Galla Placídia , 1879, J Pin i Soler Sogra i nora , 1890 i Feliu i Codina La Dolores , 1892, entre altres Els seus fills foren l’actriu Dolors Delhom i l’actor i poeta Carles Delhom
Zacharias Werner
Teatre
Dramaturg alemany.
Funcionari a Varsòvia, es convertí al catolicisme i fou ordenat de sacerdot 1814 Amic d’ETAHoffmann, rebé la influència de Novalis i Schleiermacher De les seves obres cal destacar Die Söhne des Tals ‘Els fills de la vall’, 1803, poema dramàtic, Das Kreuz an der Ostsee ‘La creu a la Bàltica’, 1806, la tragèdia Martin Luther oder die Weihe der Kraft ‘Martí Luter o la consagració de la força’, 1807, que transformà després de la seva conversió, i Der vierundzwanzigste Februar ‘El vint-i-quatre de febrer’, 1909, que inicia el gènere anomenat “drama de destí”
Anatolij Vladimirovič Sofronov
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta rus.
Publicà els seus primers poemes el 1934 Solnečnyje dni ‘Dies de sol’ Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov 1937 i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija” Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode ‘En una ciutat’, 1946 el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter ‘Un caràcter moscovita’, 1949 Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku ‘Un milió per un somriure’, Beregite živych synovej’ ‘Defenseu els fills vivents’, Demidowy ‘Els Demidov’, Emigranty 1967, on critica la vida dels russos a l…
Andreu Vallvé i Ventosa
Teatre
Escenògraf.
Deixeble de SAlarma i de JMestres i Cabanes, fou encarregat del seu taller al Liceu Inaugurà a Barcelona els teatres Windsor i Candilejas i féu muntatges, com l’acte sacramental El pleito matrimonial del alma y el cuerpo , Alejandro Magno, Ondina i El hospital de los locos Des del 1952 treballà molt per al cinema Plácido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es únicamente severo , etc Exposà pintures a Barcelona Fou professor de perspectiva i d’història de l’escenografia 1952 i secretari general de l’Institut del Teatre de Barcelona Estrenà algunes peces teatrals, obtingué el premi Ciutat…