Resultats de la cerca

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

Dirigí la companyia Koyaanisqatsi amb la qual muntà els seus espectacles, com ara Cabaret de la memoria 1987, La edad de oro de los perros 1989, Amor mortal 1990, Sin maldita esperanza 1994, caracteritzats per la cruesa, l’exacerbat realisme i el sentiment tràgic, i presentats en sales alternatives madrilenyes com el Teatro Alfil o la Cuarta Pared En la mateixa línia realista i tràgica, la Compañía Agerre Teatroa, dirigida per Maite Agirre, estrenà Los niños no pueden hacer nada por los muertos 2003 També ha publicat el llibre de viatges España de sol a sol 2001

Fill de Valerià Boïl, legitimat el 1585 Senyor de Massamagrell i de la Pobla de Farnals Ingressà a l’ Acadèmia dels Nocturns 1592, on adoptà el nom de Recelo  Fundà l’ Acadèmia dels Adorants 1599-1600 És autor de vint-i-quatre poesies en llengua castellana, que presentà als certàmens poètics valencians dels anys 1600, 1602 i 1608 Amb el nom de Carlos Boïl Vives de Canesmas publicà la comèdia El marido asigurado València 1616, de trama hàbil i vigorosa, precedida d’un Romance a un licenciado que deseaba hacer comedias , en el qual exposa la seva opinió sobre l’art de compondre…

Cavaller, lluità contra els agermanats de València Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas , que fou representada el mateix any davant Germana i el marcgravi Joan de Brandenburg-Ansbach L’obra, discreta sàtira dels costums de l’època, amb diàlegs en castellà i català hi ha també un personatge que parla portuguès, reuneix molts dels elements de la tradició popular i costumista i constitueix una…

Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del…

Estudià d’una manera irregular, pel que sembla, a les universitats d’Alcalá i Salamanca, participà en l’Armada Invencible i fou secretari del marquès de Sarria Fou de temperament viu i exaltat, amb grans caigudes i grans penediments L’aspecte sentimental és prou significatiu s’enamorà de l’actriu Elena Osorio literàriament, Filis , episodi que recordà després a La Dorotea 1632 raptà Isabel de Urbina Belisa , amb qui es casà vidu, es tornà a casar, amb Juana de Guardo, tot mantenint relacions amb Micaela de Luján Camila Lucinda vidu una altra vegada, una crisi espiritual el portà al…

Aristòtil atribueix l’origen de la comèdia als cants fàllics populars, precedents del culte a Dionís Cal esmentar també les escenes breus de tipus grotesc, representades per actors amb màscares i amb els atributs ventre i anques exagerats, fallus, etc que passaren a la comèdia dòrica, precedent de l’àtica El culte a Dionís consistia en processons de coreutes, que foren l’origen del cor i de les quals restà, com a reminiscència, la paràbasi intervenció del cor, sense els actors, durant la representació La comèdia àtica, iniciada vers el 470 aC, té una primera fase, la comèdia antiga , dominada…

Teatre En l’àmbit de les arts escèniques, el 2013 va ser un any marcat per un descens important d’espectadors, el 21%, durant els tres primers trimestres de l’any unes 564079 butaques menys, i una recaptació bruta un 25% més baixa uns 17 milions d’euros durant el mateix període Aquesta davallada important, conseqüència segons els professionals de la pujada de l’IVA que havia tingut lloc al setembre de l’any anterior, va afectar principalment els teatres amb una capacitat més gran Les sales alternatives i de petit format no van patir aquest descens, i, de fet, l’assistència va…

Introducció En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2016 va estar marcat per un augment en la recaptació i en el percentatge d’ocupació dels teatres catalans, però no així en el nombre d’espectadors, que va disminuir a causa d’una notable reducció de la capacitat dels locals el 9,12% menys respecte de la temporada anterior Així, la temporada 2015-16 es va tancar amb un total de 2409601 espectadors i una recaptació de 59088051 euros, el 2,55% més que la temporada anterior, dades que demostraven una certa continuïtat en la recuperació iniciada feia dues temporades També va repuntar el teatre…