Resultats de la cerca

La seva primera obra The Comical Revenge obtingué un èxit notable Hom considera The Man of Mode, or, Sir Fopling Flutter com la seva obra més reeixida La seva importància està en el fet d’haver sabut captar amb precisió i ironia els trets més característics del seu temps El seu estil ha tingut continuadors fins a l’època actual

Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou dissolta de…

Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà,…

Estudià amb JRodoreda i JLamote de Grignon a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Després d’haver muntat nombroses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, regentà l’empresa del Gran Teatre del Liceu 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47 hi renovà el repertori amb òperes russes, franceses i d’autors catalans i l’estrena de les principals òperes de Mozart féu actuar repetidament els ballets russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet Compongué música per a El caballero Wolframo i escriví El Gran Teatro del Liceo…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural…

Traductor de Shakespeare, Shelley, Puškin, Goethe, Heine, Majakovskij, Brecht, García Lorca i Lukács Empresonat al desembre del 1956 per la seva participació en la revolució hongaresa, fou amnistiat el 1960 Dramaturg al teatre de Kaposvár del 1977-82, perdé el dret d’exercir la seva professió com a represàlia per haver lluitat en una associació pels drets ciutadans El 1984, s’estrenà L’interrogatori 1965 a la Schaubühne Berlín sota la direcció de GTabori De la seva producció teatral, premiada el 1983 per la Fundació d’Autors de Frankfurt, cal citar La ciutat salvada 1964, Llosa…

Treballà com a periodista a Istanbul abans d’estudiar direcció teatral a l’escola Otto-Falckenberg de Munic És un dels autors de teatre alemanys més representats del seu temps, amb una particular escriptura en què les formes dramàtiques clàssiques es veuen desbordades per altres formes de narració, i ha tingut una forta influència en l’escriptura de moltes obres d’inici del s XXI Algunes de les seves obres més destacades són Die arabische Nacht ‘La nit àrab’, 2001, Push-up 1-3 2001, Die Frau von früher ‘La dona d’abans’, 2004, Besuch bei dem Vater ‘Visita a casa del pare’, 2007, i Der goldene…

Estudià anglès i dret al Queen College de Cambridge Juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, el 1981 fundà la companyia Cheek by Jowl, per a la qual ha dirigit més d’una trentena de produccions, moltes de les quals s’han pogut veure arreu del món El 1989 esdevingué director associat del Royal National Theatre de Londres, on ha dirigit entre altres Fuenteovejuna , de Lope de Vega, Sweeney Todd , de Stephen Sondheim o Angels in America de Tony Kushner Així mateix, ha dirigit la Royal Shakespeare Company a més de produccions arreu del món, com ara Le Cid , de Corneille al Festival d’Avinyó o…

Cursà estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i, poc després d’haver-los completat, debutà professionalment en Un dia de Mercè Rodoreda , dirigida per Calixto Bieito 1993, amb qui ha treballat en nombrosos espectacles, entre els quals destaquen El rei Joan 1995 o La casa de Bernarda Alba de F García Lorca 1998 Altres obres en què ha participat són La ópera de cuatro cuartos, de B Brecht 2002, El rei Lear , de W Shakespeare 2004, Peer Gynt , d’H Ibsen 2006, Tirant lo Blanc , de J Martorell 2007 De la seva trajectòria professional destaca la…