Resultats de la cerca

Fou sacerdot i ocupà un benefici en un hospital de Toledo Escriptor adscrit a l’òrbita de Calderón, no gaudí de gaire imaginació i es limità a reelaborar obres d’altri Escriví comèdies religioses, com La cena del rey Baltasar i El más ilustre francés , i històriques, com El valiente justiciero y Ricohombre de Alcalá i Los jueces de Castilla Les seves dues obres millors, El desdén por el desdén i El lindo Don Diego 1654, foren imitades per italians i francesos

Corresponsal de guerra en el període de les conflagracions balcàniques 1912-13, escriví novelles històriques, riques d’erudició i evocadores del Romanticisme i del patriotisme grec El vell de Morea , sobre la figura de Kolokotronis, i El fill de Psilorita 1958, evocació de Venizelos Excellí, sobretot, com a autor teatral, amb notables drames socials i històrics, i com a director d’escena i fundador i d’una companyia que donà un impuls decisiu a la renovació de l’art escènica a Grècia

Fou sacerdot i ocupà els càrrecs de capellà reial de Granada, capellà de la cort i ardiaca de Guadix Influït per Lope de Vega, però amb pinzellades de l’ampullositat pròpia de Góngora, escriví un nombre elevat de comèdies, que hom sol dividir en religioses, com La mesonera del Cielo i El esclavo del demonio , històriques, com El ejemplo mayor de la desdicha i Obligar contra su sangre , i de costums, com La fénix de Salamanca i Lo que puede una sospecha També escriví actes sacramentals i poemes

Fill de castellans, nascut circumstancialment a València, i orfe de molt petit, es dedicà a l’artesania de pintar ventalls Estrenà dos miracles La vanitat castigada , La muda el 1855 en ocasió d’unes festes de sant Vicent Ferrer, i el 1861, la comèdia El deu, dèneu i noranta , en llenguatge dialectal, que tingué un gran èxit La seva producció, a part algunes temptatives en castellà, comprèn 47 sainets, de diversa edició, finalment reunits en els tres volums d' Obras dramáticas 1922-24 S'hi destaquen peces com Bufar en caldo gelat 1869, La xala 1871, L’escaleta del dimoni 1874, Les xiques de…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de…

Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956 És autor de llibres de poesia Única amor , 1945 i Petita vall , 1946 de monografies històriques com La vella Andorra vista per mossèn Cinto 1959, Les abadesses de sant Joan 1965, Missió de Catalunya i Occitània premi Rei en Pere 1978, editada el 1998 i Procés i projecció de l’obra de Josep-Sebastià…

Estudià filosofia a Harvard i a París, i sànscrit i hindi a Harvard El seu primer poema important fou The Love Song of Alfred Prufrock 1915 Fou professor de filosofia a Harvard i al Highgate College de Londres, fins que entrà a treballar al Lloyd Bank de Londres El 1922 publicà The Waste Land , que el consagrà com a poeta Fundà i dirigí 1922-39 la revista “The Criterion” Publicà The Hollow Men ‘Els homes buits’, 1925, Ash Wednesday ‘Dimecres de Cendra’, 1930 i Four Quartets ‘Quatre quartets’, 1945 traducció catalana de Lluís Aragó Juntament amb E Pound, fou el renovador de la poesia anglesa…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan…