Resultats de la cerca

Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué

Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal

Hom en situa l’origen en el recull d’articles que amb el títol de Dramatúrgia d’Hamburg publicà Lessing 1767-69 La dramatúrgia ha seguit els camins de les literatures dramàtiques nacionals, amb les quals cal confrontar-la a l’hora de fer-ne la història En agafar solidesa els diferents gèneres dramàtics comèdia, drama, tragèdia hom intentà de fixar les lleis que els caracteritzen en aquest sentit han tingut un paper important les poètiques poètica i la crítica

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les…

Començà com a autor i director teatral i les seves obres Els lleons  1975 i Por 1977 foren guardonades a Ciutadella i Palma respectivament Altres obres teatrals com  Jo me vull casar , Terenyines ,   Mal bocí , V aja un cop , Un dia a qualsevol hora i Mon pare és un bon partit , el feren un autor molt popular També publicà els volums de narracions La lloriguera 1967, premi Ciutat de Manacor, Diàfora 1975, Les denúncies 1976 i Bubotes 1977 Amb la novella  Vida i Miracles de n’Aineta dels matalassos 1977 guanyà el premi Víctor Català i amb La senyora 1979, novella de fons…

De tendències neoromàntiques, era conegut com a enginyer, financer, economista i polític d’ideologia liberal Fou ministre de foment del govern revolucionari del 1868 i, més tard, ministre d’hisenda 1874 Els seus nombrosos drames, escrits amb un vers fàcil, assoliren èxits espectaculars entre el públic de l’època en són els més característics O locura o santidad 1877, El gran galeoto 1881, En el seno de la muerte 1879, Lo sublime en lo vulgar 1890, Mariana 1892, La duda 1898 i A fuerza de arrastrarse 1905 Són obres sovint destinades al repertori d’actors com Antonio Vico, Rafael Calvo o María…

S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…

Cursà estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1948 i el 1950 Formà part del teatre anomenat independent durant els anys seixanta i setanta Posteriorment treballà amb directors com Calixto Bieito a El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 1991 Mario Gas a Otello , de Shakespeare 1995 i  La Mare Coratge i els seus fills , de Bertolt Brecht 2001 Georges Lavaudant a Començaments sense fi , de Franz Kafka 2004 Ramon Simó a Calígula , d’Albert Camus 2004 Carles Alfaro a Ròmul el Gran , de Friedrich Dürrenmatt 2005, i Oriol Broggi a El cercle de guix caucasià de…

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres…

Debutà a nou anys doblant papers infantils, i posteriorment, també molt sovint, veus de bruixes i altres personatges de fantasia Com a dobladora, destacaren els seus doblatges dels personatges Boy 1947 a Tarzan’s New York Adventure 1942, de Richard Thorpe Arliss Cooper a la telesèrie Dallas  1983, i ET 1986, de Steven Spielberg Treballà també sovint en teatre, ràdio i televisió En teatre, entre d’altres, actuà a La ferida lluminosa , de Josep Maria de Sagarra 1954  No és mai tard si s’arriba d’hora 1957, de Jaume Villanova  Un home entre herois 1958, de Rafael Tasis  Els dimecres…