Resultats de la cerca

És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969

Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979,  Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense voler…

Publicà poemes a En Patufet i Mont-Sant , collaborà a El Llamp  i dirigí la revista de Falset  Priorat  1931-36 La seva poesia, impregnada de religiositat i d’amor al camp, evoluciona des d’un estil i una temàtica vuicentistes cap a una expressió lírica de to simbolista És autor de Les hores dolces 1920, Elegia del Priorat i altres versos 1927, La mala collita 1930 i El Crist de la solitud 1936 En prosa publicà La gent d’“El Llamp” 1929, Instants 1932 i les impressions de viatge Terra castellana 1935 També estrenà les obres de teatre La vida de Santa Rosalia i El viure que no…

Filla dels actors Josep M Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart Quan morí aquesta, la substituí com a primera actriu Es destacà aviat collaborà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d’Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d’amor i tristesa , d’Adrià Gual, La mala vida , de Juli Vallmitjana, i l’adaptació de Mireia , de Mistral, d’ACarrion El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés , amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català d’aquells anys, centrada en el Teatre Romea fins el…

Nascut en el si d’una família anglicana irlandesa, Shaw fou un autodidacte, atesa la seva precària situació econòmica Installat a Londres 1872 i decidit a dedicar-se a la literatura, passà llargues hores instruint-se a la biblioteca del British Museum Entrà a formar part de la Fabian Society el 1884, on romangué tota la vida i de la qual fou un brillant orador i divulgador És possible que l’encàrrec que rebé de fer crítiques literàries a la Pall Mall Gazette , d’art a World , de música a Star i sobretot de teatre a Saturday Review el 1895 decidís la seva carrera de dramaturg havia començat…

Espai de creació a l’entorn de l’univers escènic i poètic de Joan Brossa , de totes les activitats teatrals i parateatrals que responen als principis bàsics de les avantguardes històriques, de la creació contemporània i de tot allò que, segons el mateix Joan Brossa “tracta d’arrancar alguna espina del nostre ambient teatral quotidià i de tornar a la llum certes coses oblidades” En foren els fundadors i codirectors Hermann Bonnín  i Jesús Julve Hausson , amb l’obertura d’un petit local al barri de la Ribera de Barcelona el desembre del 1997 que rebia el nom d’ Espai Escènic Joan Brossa El…

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva…

Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona  Dues hores , 1958 La pista , 1967…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…