Resultats de la cerca

Fundà el Festival Mundial de Teatre de Nancy 1963-83, un dels més destacats a Europa en el terreny de la investigació i l’experimentació teatral Dirigí, amb Vitez, el nou Théâtre National de Chaillot parisenc Fou ministre de cultura del govern socialista de Mitterrand, i entre el 1981 i el 1993 impulsà la descentralització teatral, la creació de centres dramàtics nacionals i la renovació de la Comédie Française

Actor de teatre des del 1948 i de cinema des del 1955 Guanyà un Oscar per The Fortune Cookie 1966, de B Wilder Formant una parella còmica amb Jack Lemmon, interpretà The Odd Couple 1968, de G Sacks, The Front Page 1974, també de B Wilder, Grumpy old Men 1993, de D Petrie, etc Altres films seus són Pete'n Tillie 1972, de M Ritt, Charley Warrick 1973, de D Siegel, Pirates 1986, de R Polanski, Hanging up 2000, de D Keaton, etc El 1960 realitzà el film Gangster Story

Dedicat a l’ensenyament, el seu primer èxit teatral fou Flowering Cherry 1957, de temàtica quotidiana En la seva obra més celebrada, A Man For All Seasons 1960, mostrà, a través de la recreació dels conflictes entre Thomas More i Enric VIII, les tensions entre la moral i el poder polític Altres obres teatrals són The Tiger and the Horse 1960, Gentle Jack 1963, Vivat Vivat Regina 1970 i State of Revolution 1977 A banda, és autor dels guions de Lawrence of Arabia 1962, Doctor Zhivago , pel qual obtingué un Oscar, 1965, la versió cinematogràfica de A Man For All Seasons 1966, que li…

L’estrena de la seva obra Look Back in Anger 1956, que presentava una nova classe social en escena i la crítica de l’ordre establert, donà renom al grup dels “angry young men”, al qual pertanyia Osborne Seguiren la mateixa tònica The Entertainer 1957 i Epitaph for John Dillon 1958 En l’intent de trobar noves formes escèniques, tractà temes més ambiciosos com Luther 1961, drama històric d’investigació psicològica, i cercà la creació d’un llenguatge teatral nou en A Patriot for Me 1965 i Inadmissible Evidence 1965 Altres obres seves foren West of Suez 1971, A Sense of Detachment 1973, Jill and…

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, inicià amb èxit la carrera d'actor cinematogràfic amb In Which We Serve 1942, de David Lean i Noel Coward, pellícula a la qual seguiren, entre d'altres, London Belongs to Me 1948, de Sidney Gilliat Brighton Rock 1947, Private's Progress 1956 i I'm All Right Jack 1959, de John Boulting Morning Departure 1950, de Roy Ward Baker Guns at Batasi 1964, premi BAFTA al millor actor, de John Guillermin The Sand Pebbles 1966, de Robert Wise Doctor Dolittle 1967, de Richard Fleischer a més de la producció teatral The Mousetrap 1952, basada en la…

Debutà a 17 anys en el teatre Després de servir a la Royal Navy durant dos anys, estudià a la Royal Academy of Dramatic Arts 1952-1954 i posteriorment actuà a l’Old Vic Theater de Bristol  Representà amb gran èxit les obres de Shakespeare Per la seva expressivitat i efectisme, interpretà habitualment en el cinema personatges amb una certa càrrega d’idealització romàntica Debutà en el cinema en The Savage Innocent   1960, de Nicholas Ray, i posteriorment participà en gairebé una vuitantena de títols, entre els quals cal esmentar   Lawrence of Arabia 1961-62, de David Attenborough, actuació que…

Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la  Schaubühne  de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà  Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg  ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…