Resultats de la cerca

Escriví drames històrics d’influència shakespeariana Erik den Fjortonde ‘Enric XIV’, 1846, etc

Les seves novelles són de caràcter psicològic Troers magt ‘El poder de la fe’, 1903, Fangen som sang ‘El pres que cantava’, 1913, etc

Vida i obra Hagué de combinar el treball amb l’estudi, tot maldant per escriure Fou contractat com a autor pel Teatre Nacional de Bergen 1851, i com a director pel Teatre Noruec de Cristiania 1857 Cansat de l’oposició que hom li feia, s’exilià a Itàlia i a Alemanya 1864-91 Iniciada la seva obra amb Catilina 1850, s’imposà amb Brand 1866 D’una gran penetració psicològica i d’una tècnica dramàtica molt afinada, creà una obra important d’una gran influència en el teatre posterior i molt discutida, catalogable en tres fases En la primera, de tema històric i folklòric, molt poètica, produí Brand…

Fou bisbe de Bergen Escriví en danès i després en noruec, llengua en la qual creà Einer Tambeskilver 1772, drama nacional de Noruega prohibit en la seva època a Copenhaguen

Repòrter de la Guerra Civil Espanyola Els seus poemes canten la resistència noruega Norge i våre hjerter ‘Noruega dels nostres cors’, 1929 És autor del drama Nederlaget ‘La derrota’, 1937 i de la narració Men Ung må verden ennu vaere ‘Jove ha d’ésser el món’, 1938

Funcionà en règim de cooperativa fins el 1988 Aquest any fou creada la Fundació Teatre Lliure - Teatre Públic de Barcelona, nova fórmula organitzativa adoptada per tal de facilitar els convenis amb les administracions i garantir-ne l’estabilitat Presidida des de l’inici per Antoni Dalmau, a partir del 2013 se’n feu càrrec Carles Pareja Durant uns quants anys tingué la seu al barri de Gràcia Barcelona, a l’antiga cooperativa La Lleialtat, però, des del 1991, un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació en preveié el trasllat a l’antic Palau de l’Agricultura, com a…

El 1953 abandonà els estudis d’arquitectura per dedicar-se al teatre Amb la seva muller Franca Rame fundà el 1958 la primera companyia, i posteriorment, les de Nuova Scena 1968 i La Comune 1970 Més adepte de la tradició popular que no pas dels autors clàssics, el teatre de Fo incideix sempre en la crítica de l’autoritat església, estat, poder econòmic, etc des d’un punt de vista burlesc i paròdic i amb implicacions d’agitació Chi ruba un piede è fortunato in amore 1960, Settimo, ruba un po'meno 1964, La signora è da buttare 1967, Mistero buffo 1969,  Morte accidentale di un anarchico 1970, la…