Resultats de la cerca

Installat a París des del principi de la dècada de 1960, l’any 1977 obtingué la nacionalitat francesa Entre el 1963 i el 1975 escenificà moltes peces dramàtiques, clàssiques i contemporànies, i començà a collaborar estretament amb el dramaturg Copi el 1967 Dirigí moltes òperes, sobretot al Festival d’Ais de Provença, a la Scala, a París, etc És considerat un dels renovadors del teatre francès Presentà a Barcelona alguns dels seus muntatges, entre els quals Doña Rosita la soltera de Lorca, protagonitzada per N Espert, i La tempestat de Shakespeare i estrenà, al Teatre…

Representà moltes sarsueles catalanes publicà el recull de poemes Íntimes i cantars 1878 i nombroses obres teatrals curtes com Als peus de vostè 1895,  La sala de rebre 1914 i  Papers al balcó  1882, entre d’altres

Rector de la Pinya En iniciar-se la guerra civil de 1936-39 fou assassinat Deixà moltes obres teatrals, sovint musicades per autors catalans, com Asprors de joventut 1911, Guspires socials 1912, Enigmes tràgics 1914, L’estrella de la felicitat 1925, Rostos avall 1926, etc

Autor de comèdies d’ambient burgès, basades en un diàleg àgil i en situacions inversemblants, com L’Hôtel du Libre-Échange 1894, La dame de chez Maxim's 1899, Occupe-toi d’Amélie 1908, etc, de moltes de les quals ha estat feta la versió cinematogràfica

Es presentà 1933 amb la companyia d’Enric Borràs El 1946 reprengué l’actuació en català Interpretà moltes obres noves, i també les reposicions L’auca del senyor Esteve , de Rusiñol el 1966, i La filla del mar , de Guimerà el 1971 Formà part de la Companyia Maragall

Escriví més de 350 cançons, moltes d’elles d’una gran popularitat,que foren interpretades pels més importants exponents de la cançó francesa, i compongué també 10 operetes Fou director i empresari de diverses teatres i locals parisencs dedicats al music-hall , entre els quals l’Olympia des del 1954

D’Umbria anà a Roma, on es relacionà amb Dècim Juni Brutus, a qui dedicà algunes obres teatrals És autor de moltes tragèdies, inspirades en originals grecs, de les quals són coneguts els títols de 45 i molts fragments Excellí també en la confecció de fabulae pretextae , obres de caràcter exclusivament romà

Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, el 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu La justícia en les mans brutes , etc Collaborà també a la premsa amb articles i poesies

Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943